Patriarca sense edat per a ser-ho, Joan Lerma (València, l’Horta, 1951) és el nus de totes les explicacions sobre el passat i el present del PSPV. Del futur, ja vorem, perquè el futur del socialisme valencià és un territori inexplorat i com que Lerma no és un aventurer sinó un pare responsable, no té temps per a somnis. L’esquerra valenciana, fins i tot la més crítica amb l’acció de Govern de Lerma en la Generalitat, té pocs actius més que presentar que la gestió d’aquells anys. L’omnipresència de Joan Lerma diu tant de la seua vocació d’estar com de la impotència dels que no el volen i no són capaços de matar al pare.
“L’oposició, globalment, no té clar el discurs, perquè si el tinguera clar el defendria”
“L’esquerra valenciana es dedica a discutir sobre identitat, sobre Estatut i sobre qüestions d’ètica”
“Lermisme? Jo no tinc res a veure amb això”
“El Partit Socialista ha de fer un esforç d’obertura a tots els sectors socials, no només als de l’esquerra”
“Si els socialistes no guanyen unes eleccions a soles, no les guanyaran mai”
JOAN LERMA: No és senzill d’analitzar. En síntesi crec que la dreta va guanyar l’any 1995 quan la situació econòmica era molt roïna. Ells, en esta comunitat, van guanyar ja les eleccions generals del 93, quan estavem vivint una crisi econòmica molt important. Jo crec que la gent sempre fa valoracions molt superficials. Es parla de la corrupció… però això existeix en tots els moments. El que és cert és que quan ells comencen a guanyar eleccions ací, hi havia un 24 per cent de desocupació a Espanya. Això feia que la gent responsabilitzara a qui estava governant. Nosaltres vam recuperar la majoria absoluta ací en 1991. Del 91 al 95, que va ser quan vam perdre les autonòmiques, vam perdre les generals del 93, les europees del 94 i després les autonòmiques i municipals. Aquells anys eren de crisi molt profunda. La crisi era general. No era tan greu com ara però, en aquella època, jo recorde que vam haver de devaluar diferents vegades la pesseta, això pot sonar a prehistòria… però totes aquelles coses van tindre un pes important, decisiu. Nosaltres, pel nostre tipus d’economia, molt oberta a l’exterior, encara vam patir més la crisi. Davant de tot això, per culpa de tot això, vam perdre, perquè la gent va optar per canviar. El cas és que ells van arribar al poder autonòmic en 1995 i allà la crisi, després de substituir Solchaga per Pedro Solbes, ja es començava a remuntar. La crisi s’acabava i començava una època de creixement, que és el que s’han trobat, que ha durat fins ara.
JA: Han tingut sort?
JL: El cas és que el seu govern, en esta comunitat en particular, està associat a l’etapa més llarga de prosperitat que ha tingut la Comunitat Valenciana. Per això, les crítiques no els afecten molt. Ells representen en l’imaginari popular la prosperitat, l’etapa més llarga de prosperitat.
JA: Molt bé, però ara això s’ha trencat. Se’ls responsabilitzarà a ells també del final de la prosperitat?
JL: Sí, ara això s’ha trencat, efectivament. Però han estat dels del 95 fins ara creixent i mantenen la imatge que la prosperitat és cosa seua. I això no és cert. I no és cert, ni ara, ni abans. Des que està ací governant el PP és veritat que hem crescut però hem crescut menys que la mitjana estatal. Però això la gent no ho sap. Ells el que venen és la prosperitat i tot el que va malament és culpa de l’Estat.
JA: Però, alguna raó hi deu haver perquè el seu missatge, que fins i tot no encaixa amb les dades objectives, s’accepte més que qualsevol altre, que qualsevol discurs que ix dels grups de l’oposició?
JL: Deu ser que l’oposició, globalment, no té clar el discurs, perquè si el tinguera clar el defendria. L’esquerra valenciana, ja sabem el que passa, es dedica a discutir sobre identitat, sobre Estatut i sobre qüestions d’ètica… que està molt bé, que és indispensable, això no és suficient, però. Davant l’administració de la Generalitat, caldria donar una alternativa, fixar-se sobretot en l’alternativa, més que en el que ells estan fent malament… Però això costa, a l’esquerra valenciana això li costa molt. Nosaltres no ens centrem en el que es fonamental per al ciutadà… i per això estem en esta situació.
JA: Però saber les preocupacions ciutadanes no és complicat, en els pitjors dels casos, les enquestes ho indiquen, i l’ideari d’un partit se suposa que cada formació l’aclareix en els seus congressos, per tant, per què costa tant trobar un discurs propi?
JL: El que es tracta és d’explicar que el que està en joc és el futur, mirar un poquet més enllà. Jo ho he comentat en moltes ocasions que el nivell de fracàs escolar en la nostra comunitat és d’una gravetat immensa. Si de cada deu xiquets comencen a estudiar quatre fracassen, el problema és que estem perdent el futur, perquè no tindrem una gent prou preparada per a competir, que és del que es tracta, competir. No hi ha visió de futur. La gent ha anat als llocs on més fàcil ha sigut fer negoci i això és lògic. El més greu és que des del punt de vista del govern, que és qui havia de tindre una estratègia a mitjà i llarg termini, tampoc no s’han buscant camins diferents, camins per garantir-nos el futur. El que han fet és dir que els esdeveniments que funcionen i donen vots són el que es necessita o que cal dedicar-se al turisme i a la construcció. No li han dit a la gent que si no invertim en capital humà, en tecnologia, en investigació… tindrem un mal futur. És més, el que s’havia fet en els nostres anys de govern, modernitzar el país, fer-lo competitiu… els parcs tecnològics, la política industrial… això no els va interessar.
JA: Si enfront del PP no hi ha un discurs alternatiu que arriba a la gent, el primer responsable ha de ser, com primer partit de l’oposició, el PSPV?, o no?
JL: El PSPV té la responsabilitat de dir i fer pública la seua estratègia sobre el futur del país… però també ha de ser la societat. La societat és molt més que el Partit Socialista i jo no veig tampoc quasi ningú que diga estes coses quan escriu… No tot és problema d’un partit. El partit és l’alternativa de govern, el partit ha d’explicar la seua estratègia a llarg termini, el partit ha de pensar el país del futur però també ho ha de fer tota la societat. El partit el que ha d fer és intentar organitzar la majoria social que faça possible la seua política però és la majoria social la que ha d’impulsar el projecte. Quan nosaltres vam governar érem nosaltres i tota una generació que volia la democràcia i la llibertat, un país diferent. Ara el PSPV ha d’articular una nova generació que està molesta però desorganitzada. Hi ha molta gent que està en contra de la realitat actual i això s’ha de procurar articular.
JA: Durant els anys de govern del PSPV en la Generalitat es va estar més atent al govern, a la gestió, que al partit i, per tant, al contacte amb el ciutadà?
JL: No… no. Preguntar-me això a mi és absurd. El partit és l’expressió de la majoria social progressista, no és un fi en si mateix. El partit no ha de procurar ser un aparell militar. El partit ha d’escoltar a tots i veure com conciliar tots els interessos majoritaris de la societat per a fer una política de progrés. Esta era la meua visió i continua sent-ho. Mai he pensat en una estructura de ferro per controlar la societat…
JA: Jo no plantejava això. Jo del que parlava era de relació amb la societat. De si es va oblidar la relació amb la societat en benefici d’enfortir l’acció de govern.
JL: Hi havia interlocució entre el govern, el partit i la societat. El partit estava en tota la societat. No hi havia cap associació que no tinguera relació amb el partit, ja fóra a través de militants que hi poguera haver, o ciutadans que fluidament es relacionaven amb el partit. El partit escoltava a tots. Jo crec que en estos moments la dreta té una penetració més important que l’esquerra, ells estan en totes les associacions, nosaltres algunes les hem abandonades…
JA: Per què?
JL: Això ho haurien d’explicar els que estan en estos moments… Jo, òbviament, tinc les meues opinions, la meua versió…
JA: Quina és?
JL: No… Jo crec que durant molt de temps, contràriament al que s’estava dient, s’estava perdent el contacte amb la societat. El partit estava més abocat en si mateix que no mirava a l’exterior. Hem estat deu anys de baralles… Amb Ignasi [Pla] i amb [Jorge] Alarte això s’ha calmat… Em pareix que en moltes associacions en què estàvem ara ja no hi estem. Ens hem passa massa temps parlant només de nosaltres.
JA: Parlant del partit, hi ha dos conceptes que s’escolten més que cap altre: lermisme i renovació. Comencem pel lermisme. Què és el lermisme?
JL: (Riu) … Jo, evidentment,… jo no tinc res a veure amb això.
JA: Sempre es parla de lermisme, has de saber què s’entén per lermisme i què és el que té de cert el concepte.
JL: D’això en parla qui vol donar una visió parcial del projecte que jo vaig desenrotllar. Jo vaig pensar en la societat globalment, jo no era una facció del partit, jo era el democràticament triat per tirar avant un projecte. Qui diga que jo era el partit, que tot era lermisme… ens hagueren quedat sens espai.
JA: I ara, ja en l’oposició, que és el lermisme?
JL: No ho sé. S’utilitza com a crítica, com a desqualificació però no és un concepte real. Un partit ha de funcionar per projectes. Projectes que es debaten i que es decideixen. Quan falta projecte és quan es lluita pel poder, quan es parla de noms, quan s’inventa de tot. Si hi ha projecte es debat amb llibertat, s’aprova i es dóna suport.
JA: Durant estos anys li ha faltat projecte al PSPV?
JL: És prou obvi que el discurs que hem fet no ha connectat amb la societat, això és una falta de projecte, estos anys ens ha faltat un projecte.
JA: El que no han faltat tots aquests anys han sigut apel·lacions a la renovació, tant parlar de renovació, vol dir que la renovació continua pendent?
JL: Si pensem en l’experiència dels anys, això és un terme que es crea en el partit comunista, l’aparell i els renovadors, que eren els que volien substituir la direcció. Parlar de renovació en el PSPV no té sentit perquè en aquest partit sempre hi ha hagut capacitat de debatre, llibertat d’expressió… La renovació en si mateixa no és res, s’ha de dir què vol dir. El debat de la renovació és una simplificació que no vol dir res. El que no està en la direcció sempre diu que els que hi ha estan passats però quan un s’escuda en una desqualificació global vol dir que no és capaç d’explicar el seu projecte.
JA: Ara, com estan les coses, quines possibilitats electorals li veus a l’esquerra valenciana en les pròximes eleccions autonòmiques?
JL: Jo és que… Jo crec que l’esquerra no és tot el mateix. Hi ha unes esquerres, unes altres esquerres… Hi ha una esquerra que té un projecte contrastat en la societat, altres que el tenen contrastat però no funciona. L’esquerra en general no és res. Jo puc parlar del projecte que representa el Partit Socialista, que és un projecte prou definit, que li costa d’arribar a la societat. Hi ha una direcció democràticament triada i que està en una bona perspectiva per anar fent que el seu projecte arribe. Una altra cosa és que té molt limitada la seua capacitat de comunicació, el Partit Socialista té molt limitada la seua capacitat de comunicació. Durant els anys de govern de la dreta, la llibertat d’expressió s’ha retallat prou. A més, es dediquen a culpar de tot al govern central, sobretot de la crisi, de tots els problemes que hi ha. Ens trobem que tot i els centenars de milions que tenen de pressupost, tot i les competències de què es disposa com a govern autonòmic, ells no, la dreta no té culpa de rés. La campanya socialista ha d’anar bàsicament dirigida a posar-los enfront de la seua responsabilitat, de tot el que podrien haver fet i no han fet perquè aquest país funcionara millor i tinguera millor perspectives d’ocupació.
JA: Parles de la necessitat de connectar amb la gent per fer arribar el missatge i el projecte socialista, té suficient presència el Partit Socialista en els moviments socials per fer sentir la seua veu? Aprofita el Partit Socialista el capital humà que, d’una forma o altra, pot estar a la seua disposició més enllà de la militància estricta?
JL: En este moment el Partit Socialista ha de fer un esforç d’obertura a tots els sectors socials, i quan dic tots, dic tots, no només els de l’esquerra. Parle de tots els sectors progressistes que tenen una voluntat de millorar la situació actual. Ens hem d’obrir tant als moviments socials com als responsables econòmics ja que, tant a les empreses com als treballadors, amb este Govern de la Generalitat, els va malament. El partit ha d’obrir-se i dir a la societat el que estos han fet malament però, sobretot, dir el que cal fer en els pròxims anys, no en els pròxims quatre sinó en els pròxims vint o vint-i-cinc anys. En esta campanya electoral tenim la gran ocasió d’explicar com ha de canviar la perspectiva econòmica per a fer una societat més competitiva i més pròspera.
JA: I més enllà del PSPV, que hi ha en l’oposició al govern del PP de la Generalitat?
JL: Hi ha gent amb molt bona voluntat, amb molta capacitat de treball però amb unes perspectives limitades. Crec que durant tots estos anys no han assimilat les coses que han anat passant. Molts plantejaments que jo veig en alguns partits d’esquerres, nacionalistes sobretot…
JA: Et refereixes al Bloc?
JL: Sí, sobretot… però no solament. Moltes de les coses que plantegen coincideixen amb les que plantejaven en els anys 70 i això no pot ser. Esta societat no té res a veure amb aquella. No han après res perquè elecció darrere elecció es queden a les portes del 5%... però encara que el superaren no seria suficient per a ser una alternativa progressista. Cal ser més generós i renunciar a una part de la teua especificitat per a ser convincent i alternativa… i no deixar per a cent anys. D’ací a cent anys la dreta ens haurà deixat un país arrasat…
JA: La paraula generositat ix moltes vegades quan s’analitza el futur de l’esquerra valenciana, generositat lligada a la necessitat de cedir, per tant vols dir que el futur de l’esquerra valenciana passa pel pacte?
JL: Haurà de sumar tots aquells que tinguen un plantejament de progrés per a aquesta societat. No és possible, com es fa des de determinats sectors nacionalistes, pensar que no ha passat res quan has perdut unes eleccions, i les següents, i les altres, i les altres…
JA: Els socialistes també les han perdudes.
JL: Nosaltres quedem malament en les últimes eleccions… però és que ens han donat la responsabilitat de tot el que passa ací. La realitat és que ja ens van criticar quan es va aprovar el primer Estatut d’Autonomia i resulta que vam traure més del 50%. Això no significa res per a ells? No serien ells els equivocats i no nosaltres? És tant evident que en qualsevol lloc tindria repercussió…
JA: Creus que els socialistes poden guanyar unes eleccions a soles?
JL: Crec que si els socialistes no guanyem unes eleccions a soles no les guanyarem mai. Ells tenen uns plantejaments…
JA: Els nacionalistes?
JL: Sí, parle de plantejaments identitaris… Tenen uns plantejaments que, per una part, et poden aportar una minoria de vots però per una altra te’n lleven més perquè això que ells defensen no es correspon amb una part majoritària de la societat valenciana. Jo no sóc partidari d’anar junts a unes eleccions… A més, i no parle només del Bloc, si pensem com es plantegen determinades qüestions relatives a l’economia… pot estar bé si aspires a tindre un 5 o un 10% per cent de vots però si aspires a ser alternativa de govern i solucionar els problemes de la gent tot això és poc útil. No es pot estar amb programes per a d’ací 100 o 200 anys… Això és el que sempre s’ha dit el mil·lenarisme… Nosaltres no ens podem identificar amb determinada esquerra.
Fotos: Robert Ortín.
Que deixe d'emprar la paraula esquerres per referir-se al PSOE perquè fa llàstima...pense que un vertader partit d'esquerres mai es presentaria junt al PSOE a unes eleccions...encara queda gent amb dignitat!
ResponElimina