PUNTS SUSPENSIUS...




PUNTS SUSPENSIUS...

El projecte inicial de "El túnel valencià" es va completar ahir. Hem acabat. Trenta entrevistes, moltes respostes, molts punts de vista, moltes opinions. Era el que preteníem. Demà hi ha eleccions. Esperem a veure que passa. Com que tenim la sensació que seguirem al túnel, valdrà la pena perseverar en el debat: el debat com única manera de trobar l'eixida, el debat imprescindible per madurar políticament. Deixarem passar uns dies i tornarem. Estem contents de com han anat aquestes trenta entrevistes encara que som conscients que moltes veus s'han quedat fora i, per tant, és aconsellable anar-les a buscar, i escoltar-les. Haurà de ser a partir de formats diferents però l'essència serà espigolar més enllà de la realitat oficial per trobar les persones que tenen coses a dir i, en resum, ens poden ajudar a eixir del túnel. Gràcies a tots els que ens heu seguit i en cosa d'un mes ens retrobem.



dijous, 19 de maig del 2011

CIPRIÀ CISCAR: “La renovació ha de formar part de la cultura d’un partit progressista”



Ciprià Císcar (Picanya, L’Horta, 1946) és molt perillós. Costa trobar algú més educat que ell, més disposat a facilitar-te les coses. No només no et posa cap dificultat per trobar un dia per a fer l’entrevista sinó que ell mateix és capaç de tocar-te per telèfon per proposar-te un lloc o una hora per a la cita. Císcar és molt atent. I també està sempre molt atent. Císcar no baixa mai la guàrdia, ni accepta entrar a disputar el partit (l’entrevista) en el terreny que tu li planteges. El seu discurs es basa en no agafar-se mai els dits. Contestar amb un sí o amb un no per Císcar és una heretgia, no s’ho pot permetre, va en contra de la seua religió. Ell sempre pensa la següent jugada. Si li fas una pregunta llarga estàs perdut i si li la fas curta, ell mateix es permet uns segons d’aproximació que li serveixen per trobar un camí per escapar. En l’entrevista que segueix falta una pregunta, la última, que se’m va ocórrer quan ja li havia dit que l’anterior era la última; li vaig plantejar la possibilitat de que la marca PSOE perjudicara als socialistes valencians i si es podria pensar en un PSPV fora del PSOE. La seua resposta va ser: “d’això en parlarem un altre dia”.

“En política res és etern i, més prompte o més tard, la dreta deixarà de governar”


“Tindre el 35% del vot és ser una força molt estimable”


“El lideratge polític consisteix en demostrar que es pot canviar l’estat d’ànim de la ciutadania”


“Fer política no és copiar al rival, ni seguir les enquestes”


“L’objectiu [del PSPV] no ha de ser concentrar tot el vot d’esquerres, crec que és legítim que l’esquerra siga plural”




JULIÀ ÁLVARO: Per què el PP valencià no paga en les urnes tots els problemes que l'envolten?

CIPRIÀ CISCAR: La primera qüestió per situar l'assumpte és que el PSPV va estar al front del govern autonòmic 12 anys, el període més creatiu de l'autonomia. Fer-ho tot partint de zero. És cert que ara el temps que van governar els socialistes ja no és el majoritari dins de tots els anys que portem d'autonomia. Ara bé, si ho comparem amb la resta d'Espanya, només en quatre autonomies ha governat més temps el Partit Socialista, que són Andalusia, Castella-La Manxa, Extremadura i Astúries. En Madrid han governat el mateix que en el cas valencià. La conclusió a la que vull arribar és que no és cert que la situació al País Valencià, a la Comunitat Valenciana, siga, com alguns diuen, una situació de domini de la dreta. En altres paraules, que no es pot afirmar que la Comunitat Valenciana és de dretes. La Comunitat Valenciana és molt semblant a altres llocs d'Espanya. En política res és etern i, més prompte o més tard, la dreta deixarà de governar.

JA: Clar, la qüestió és quan...

CC: Que és el que passa? Quan un veu les dades, ja no d'enquestes sinó de realitat electoral, és cert que la dreta està aglutinada en unes sigles que abarquen fins a l'extrema dreta. Això explica part dels seus èxits electorals mentre l'esquerra, i no defense que s'haja d’aglutinar, no ho està. Així ha sigut sempre. Siga com siga, la societat és plural i no es pot sostindre un caràcter hegemònic permanent de ningú.

JA: El PP porta 15 anys governant i les enquestes apunten que millorarà resultats.

CC: És cert que a la Comunitat Valenciana, el PP, malgrat que ensenye enquestes al seu favor, té més problemes dels que tenia abans. Es notarà més o menys, ara, demà, el dia de les eleccions o d'ací a un temps... però té un desgast, el propi desgast del govern, dels problemes, de la falta de projecció de futur. Quan els ciutadans donen la seua confiança a un partit és perquè confien en el que es pot fer cara al futur. Per tant, jo crec que cal fer l’esforç sempre de convèncer a la gent però ha de quedar clar que hi ha una força molt estimable, més del que molts pensen a vegades, que és l’oposició progressista en la Comunitat Valenciana. Tindre el 35% del vot és ser una força molt estimable.

JA: Concretem, què ha fet mal el PSPV aquest últims anys?

CC: És indubtable que quan es perden unes eleccions hi ha errors propis de qui les perd i encerts de qui guanya. Per a que es done un canvi polític s'han de donar, al meu entendre, diferents circumstàncies. Un canvi polític es produeix quan hi ha errors de qui governa, quan les circumstàncies generals afavoreixen l'alternativa política i quan l'alternativa política és visible i configura una esperança. Si es donen les tres circumstàncies hi ha canvi polític. A vegades si se'n donen dos, també; amb menys ja és difícil. Els dotze anys de governs socialistes van suposar un gran avanç de l'autonomia valenciana, la solució de problemes importants, es va encetar una política industrial important, una política cultural nova... Les realitzacions van ser importants. Però en l'any 95 les circumstàncies que abans esmentava es donaven. No parle només de la Comunitat Valenciana, parle de tot Espanya. El vot de la dreta es va anar aglutinant, en el cas valencià això va funcionar. Afegiré un altra cosa, en el cas valencià, un 35% del vot és una derrota perquè no es pot formar govern, en canvi, en el cas de Catalunya, el 38% de Convergència és considera un èxit...

JA: En Catalunya hi ha set partits i al País València, tres...

CC: El que vol dir això és que ací la dreta està completament aglutinada, que el vot socialista ha de ser més potent per a poder governar, ha de convèncer a més gent...

JA: I això com es fa? Per què després de quinze anys no s'ha aconseguit ni de lluny?

CC: Això és fa quan es donen les tres circumstàncies que he comentat abans: errors del que governa, una oposició que ofereix una alternativa creïble i que les circumstàncies ajuden.

JA: Parles d'alternativa creïble, per què no l'ha presentat el PSPV en tots aquests anys? O sí l'ha presentat?

CC: Jo diré el següent, jo crec que si s'ha intentat però no només és l'intent, que és un noble esforç, és també la capacitat de que la ciutadania visualitze l'alternativa i que se la puga convèncer. En estos anys s'han fet esforços però el que cal és que l'esforç siga major i que la visualització siga real. Per fer realitat esta visualització calen complicitats i si això s'aconsegueix no hi ha televisió ni res paregut que pare el canvi.

JA: El PSPV ha de buscar els vots que li falten pel centre o per l'esquerra?

CC: El PSPV és una força d'esquerres, progressista i que recull, com s'ha demostrat en Espanya, un ampli espectre que va des de l'esquerra al centre, una esquerra que aglutina els sectors progressistes de la societat, capes mes convençudes de l'esquerra i capes més moderades. Al final el canvi és decideix quan hi ha ambient de canvi o quan hi ha sectors, capes moderades, que canvien la seua decisió de vot. Per tant, l'objectiu no ha de ser concentrar tot el vot de l'esquerra, crec que és legítim que l'esquerra siga plural. El cas és demostrar que un és una opció creïble i convenient per a la societat.

JA: Consideres operatiu revisar una part del propi discurs i acostar-lo al partit que repetidament et derrota en les urnes?

CC: El lideratge polític consisteix en demostrar que es pot canviar l'estat d'ànim de la ciutadania. El programa electoral és indispensable i ha de ser sòlid però el fonamental és que la ciutadania note que qui vol governar té la capacitat per a canviar el seu estat d'ànim. Fer política no és copiar al rival, ni seguir les enquestes, fer política és convèncer a la ciutadania del que un creu que és el millor, defensar principis i valors. A vegades hi ha qüestions que poden ser compartides entre diferents forces polítiques, però el que és fonamental per una força política progressista és fer propostes que ajuden a millorar i canviar l'estat d'ànim de la ciutadania a partir de principis i valors que sigan coherents. Cal defendre els mateixos principis i valors però adaptar les propostes als temps. La capacitat política ve de la capacitat que es té per a canviar l'estat d'ànim de la gent, liderant, no simplement hui per ací i demà per allà o ara m'agafe a això perquè pareix que agrade...

JA: Parles de lideratges. Alarte és un bon líder per al PSPV?

CC: El primer que ha de tindre un líder és ambició legítima, ambició de país, de societat... Això més esforç i treball. Crec que Alarte té qualitats, te ambició... És una persona dedicada, de treball, esforç. Tot això és la base però el lideratge suposa també la capacitat d'assumir un risc amb encert. La persona que vol liderar ha de ser capaç de plantejar qüestions de risc i si el risc es veu acompanyat pel resultat és quan la confiança creix. Un líder no només ha de dir el que vol escoltar la gent, ha de dir allò que permeta convèncer a la gent del que en la seu opinió és el millor per a la societat.



JA: A Joan Ignasi Pla, què li va faltar?

CC: Quan no s'obtenen les coses és perquè ha faltat capacitat per canviar l'estat d'ànim. I torne a dir que el resultat de un 35% és molt, que amb un poquet més Convergència governa...

JA: Però allà hi ha set partits...

CC: Lògicament per això dic que la capacitat d'una força política amb capacitat de govern ha de fer l'esforç de convèncer a la majoria social en majoria electoral i política.

JA: I els dos anys de Joan Romero? Aquells primers anys després de la derrota electoral del 95?

CC: El cas dels socialistes en Espanya demostra que a vegades, després d'una derrota electoral, es necessari un trànsit i uns canvis per arribar a una nova victòria. A Espanya, es va perdre en el 96 per molt poquet, es va perdre per més en el 2000 però es va tornar a governar en el 2004. Van ser necessaris 8 anys. En el cas valencià, el que encara no s'ha produït és la capacitat de recuperació que sí es va donar en Espanya.

JA: Et preguntava pels anys de Romero com secretari general, per les tensions tan fortes que es van produir en aquell moment, per totes les tensions internes que es van donar i per tot el protagonisme del que se't acusava a tu en tant que desestabilitzador de la direcció que hi havia en eixe moment.

CC: Crec que va ser una etapa curta, que no ha definit res important... Al llarg d'este temps el PSPV ha millorat en molts aspectes, s'ha fet més transparent i té un nivell d'unitat molt normalitzat. Tot allò queda lluny. Per tant, ara s'està en condicions de competir políticament i es disposa d'elements per produir el canvi.

JA: Des de Romero, precisament, es parla de la renovació en el PSPV, canvien les direccions i els nous líders sempre arriben amb la promesa de renovació. Continua pendent la renovació en el PSPV?

CC: La renovació no té un tancament, és un terme que no s'ha d'emprar contra ningú. La renovació és un procés obert en el qual hi ha reflexió i noves respostes davant les circumstàncies canviants. Els canvis de persones han sigut sempre i seran sempre però la renovació ha de ser una forma de treball en els partits progressistes per no quedar mai estancat. La renovació ha de formar part de la cultura d'un partit progressista.

JA: Tu que ets un veterà del partit, en la cultura del PSPV quin pes i quin significat té el "lermisme"?

CC: A mi no m'agradaria emprar estos termes, tot i que han estat molt utilitzats... Un té la llibertat de no emprar-los. Durant 12 anys el PSPV va governar i ho va fer amb un resultat i un balanç social molt positiu... El problema no és eixe, el problema és que quan es perden eleccions ve la reflexió, els canvis, les noves alternatives i els nous líders. El PSPV ha fet eixe esforç i l'està fent...

JA: Relaciones el "lermisme" amb les dificultats de renovació?

CC: No, no. Podríem anar a qualsevol altra comunitat. Quan es guanya hi ha lideratges sòlids i pot establir el relleu el propi lideratge i quan es perd, el nou lideratge és troba a partir de les formes d'organització del partit.

JA: Et pareix suficient el nivell de relació entre el PSPV i els moviments socials del país?

CC: Les relacions amb els moviments socials són bàsics per a qualsevol força política que vullga governar i en el cas d'una força progressista encara més. Crec que el PSPV està fent un esforç de relació i presencia amb els moviments socials, el resultat ja l'anirem veient.



JA: Diries que Rafael Blasco és tan important com s'afirma per explicar les derrotes del socialisme valencià durant els últims anys?

CC: Jo crec que els èxits i les derrotes és una simplificació atribuir-los sols a una persona, per més que hi haja una persona que done la cara i es puga parlar més o menys d'ell. Les derrotes o els èxits són qüestions més col·lectives, de societat, d'equips... Les simplificacions poden interessar des d'un punt de vista mediàtic però a mi em pareix que això no és útil.

JA: L'esquerra valenciana, en general, i en concret el PSPV creus que aprofita el capital humà que té o podria tindre a la seua disposició?

CC: El PSPV ha tingut bon capital humà...

JA: No parle només de militants...

CC: Ara tenim el repte de renovar eixe capital humà... Jo sempre he dit que parlar de joves o majors és un error. La societat és intergeneracional. Una força política ha de buscar als més competents, el millor capital humà independentment de l'edat que cadascú tinga.

JA: Tu tens pensat jubilar-te de l'activitat política?

CC: Una cosa és jubilar-se de la política com una passió de vida, com un compromís, com exercici professional... d'ocupació. Home clar, en el sentit de l'ocupació pots, fins i tot, desitjar parar. Ara, és molt difícil, quan un ho ha viscut amb passió, jubilar-se de la idea d'eixe compromís o d'eixa passió...

JA: Però et planteges la possibilitat de retirar-te?

CC: Jo m'ho plantege quasi tot... però del que no vull parlar, no parle.

Fotos: Robert Ortín.


1 comentari:

  1. Molt bona entrevista.
    Enhorabona pel projecte del Túnel valencià
    Un salut

    ResponElimina