DIEGO GÓMEZ: "És necessària una refundació de l’esquerra valenciana”

Viu a cavall entre Alzira, on fa classes, i València, on desenvolupa la seua tasca d'activista. Diego Gómez (València, l’Horta, 1958) acaba d'abandonar la presidència d'Escola Valenciana i és un pensador de futurs. Els seus fills, de 26 i 21 anys, ixen diferents vegades en la conversa perquè Gómez els posa d'exemple del fet que hi ha un ampli sector de la gent jove que no es conformarà amb el gris panorama polític i social del País Valencià de hui. Ja se sap que és impossible sumar optimisme i entusiasme sense una dosi d'ingenuïtat i Diego Gómez no només en té sinó que la defensa. Les ganes com a motor de l'acció i l'acció com única forma d'avançar. Resumint, una rara avis.

“Falten referents que miren un poquet més enllà de la conjuntura immediata”

“Hi ha molta gent descontenta però està absolutament desunida”

“Si el PSPV continua mirant cap al centre i procurant arrapar vots al PP ho tindrà malament”

“El canvi polític al País Valencià passa per una regeneració de la política”

“Els socialistes haurien d’adonar-se que sense un moviment cívic potent l’esquerra no té res a fer”

JULIÀ ÁLVARO: Com expliques que amb tots els problemes que té el govern del PP, res del que li passa no s’haja reflectit en els resultats electorals ni ara en les enquestes?

DIEGO GÓMEZ: Crec que això té a veure amb el nacionalisme polític. Sí que hi ha una certa flama encesa en la societat civil, això però, no té reflex en els resultats electorals. En els últims anys hem vist un nacionalisme cívic que no té trasllat al nacionalisme polític. Això és així perquè el Partit Popular ha sabut teixir una trama de connivències amb tota una sèrie d’institucions, entitats i persones perquè donen suport al seu projecte. El PP sí que té una xarxa de mobilització de l’electoral mentre que la resta de partits això no ho tenen. Per tant, amb la que cau, com a màxim el desgast del PP serà fruit de l’increment de l’abstenció però això no només els perjudicarà a ells.

JA: Però si els problemes afecten al partit en el govern, perquè el seu desgast no actua en benefici dels grups de l’oposició.

DG: Perquè tampoc els partits de l’oposició han sabut aprofitar el moment polític que vivim. Cal un reviscolar de la societat, fent-se visible moltíssima gent que fins ara no s’ha fet visible. Hi ha molta gent que crec que estan a l’espera del que vaja a passar.

JA: Esperant el resultat de les pròximes eleccions?

DG:Sí però també per com evolucionen les coses socialment i políticament després dels resultats, en els mesos següents.

JA: Vols dir que l’esquerra no sap aprofitar el moment, és, però, un problema d’idees, de noms?

DG: Falten referents.

JA: Lideratge?

DG: Sí, falten referents que miren un poquet més enllà de la conjuntura immediata, que si la corrupció, que si estos tratges… Crec que cal una altra visió política i social del País Valencià. És necessària una vertebració social i ideològica del País. No hi ha projecte comú, ni un model de futur comú… Els de Castelló no miren més enllà de Sagunt; la d’Alacant, no se sent valenciana; la d’Elx, sí; la gent d’Alcoi se sent valenciana però no alacantina… Vull dir que no hi ha hagut una visió de vertebració real i efectiva del País.

JA: I això vols dir que beneficia la dreta?

DG: Sí, sí… Sempre beneficia la dreta. La falta de vertebració d’aquest país beneficia la dreta. Per exemple, la qüestió de la llengua, el PSPV sempre ha pensat que el conflicte lingüístic no li dóna vots, en canvi la dreta sí que sap que creant conflicte lingüístic, el fantasma del catalanisme, pot donar-li resultat positiu.

JA: Però si li dóna resultat positiu a la dreta, vol dir que sí que afecta l’esquerra, l’afecta de manera negativa.

DG: Clar, per això haurien de fer alguna cosa al respecte, no ho fan, però … Els dos grans partits han apostat per la línia Madrid que no la línia de l’eix Mediterrani, la línia de Catalunya. Jo no sé quina és la rendibilitat econòmica i política d’aquest gir. Els valencians sempre hem tingut la balança comercial més decantada cap l’eix Mediterrani i Aragó que no cap a Madrid. Ara s’intenta girar això. Hi ha un exemple clar: tu divendres a la vesprada vas a l’estació del Nord i mires la cua de gent que espera el tren a Barcelona i és llarguíssima, en canvi la de Madrid és moltíssim més curta, però moltíssim, eh? Resumint: jo crec que els valencians en els últims anys hem estat jugant a la política que ha marcat el PP i hem sigut una comparsa d’aquesta política i del seu estat de benestar fantasma. El Partit Socialista no ha sabut trencar aquesta dinàmica, no ha sapigut trencar la dinàmica política marcada pel PP.

JA: Que no és fàcil de trencar, o sí?

DG: Per a trencar la realitat imposada pel PP cal una visió més unitària, a l’estil de Nafarroa Bai. Es tracta de crear sinèrgies comunes que puguen superar la dualitat PP-PSOE i que donen una imatge més fresca i renovada de la política. Gent jove que presente una nova manera de fer les coses i de reviscolar el país… És la meua visió, eh?

JA: La referència aquesta al fet que la gent està en una situació d’espera… En què et bases? A què et refereixes?

DG: Em referisc, per exemple, a la gent com els meus fills que tenen 26 i 21 anys… Ells no han conegut un govern d’esquerres, ells no han vist un govern que s’identifique amb una visió del país que existeix… Existeix una determinada visió de la cultura, de la llengua, de reviscolar l’agricultura, les indústries tradicionals… que esta gent de l’edat que et dic no l’han vista mai en el govern. Tot s’ha desfet, hem convertit el país en un país de serveis i urbanisme, i així no tirem avant. Jo sí que crec que hi ha una joventut amb una visió més nacionalista, que ha mamat l’escola en valencià, els moviments més associatius i aquesta gent ha de tindre pas en el futur.

JA: I pareix que continuaran fent-se majors sense perspectives de canvi de govern.

DG: Jo crec que no podem esperar deu o quinze anys més de PP, perquè socarrarà tot l’associacionisme civil… Si et fixes, en els últims tres o quatre anys, la majoria de moviments del “Salvem”, de reivindicació territorial… quasi han desaparegut, quan tenien una força important. El PP ha sabut anar capolant totes les eixides que podia tenir l’associacionisme al País Valencià i el PSOE no hi ha sabut reaccionar.

JA: Com ha actuat el PSOE?

DG: El PSOE ha continuat pensant que el seu aparell, la seua imatge, el “tsunami” Zapatero podria arribar al País València, al final, però, tot això ho han engolit els caníbals polítics que són els del Partit Popular. Per què? Doncs perquè dominen tots els mitjans de comunicació, controlen sense manies la Radiotelevisió Valenciana, El Mundo, l’ABC i La Razón arriben a les escoles i a tots els llocs… En fi, per una part han tancat totes les eixides vertebradores de la societat civil i, per l’altra , ha sabut crear una xarxa de clientelisme i amiguisme que funcionen a tot de pito quan és necessari. Hi ha molta gent descontenta però absolutament desunida i allunyada dels partits de l’oposició.

JA: Veus alguna possibilitat, alguna forma, d’unir aquest descontent i fer-lo efectiu políticament?

DG: No sé com es pot fer això. Hi pot haver un element d’unió que pot vindre del fet que després d’una nova majoria absoluta del PP, la gent explote…

JA: I això on pot portar?

DG: Cap a formes més unitàries, un plataforma, com et deia, de l’estil de Nafarroa Bai, que en un moment determinat puga arreplegar les entitats cíviques, organitzacions ben diferents… i on es puguen sumar els partits que hi vulguen però amb una visió molt democràtica, molt participativa, assembleària…

JA: Però en l’esquerra, a més del PSPV, estan Esquerra Unida, Compromís…

DG: Caldrà veure si entren en les Corts o no, caldrà veure si tindran representació o si desapareixen…Qui coneix la política d’Esquerra Unida? Sense representativitat pràcticament en els ajuntaments, amb els referents que tenen en el Parlament… I qui coneix l’alternativa del Bloc? O de Compromís? Com a màxim la figura de Mònica Oltra o de Morera… Tot plegat no hi ha forma de traslladar una visió potent al Parlament que puga ser una alternativa.

JA: I si el pròxim més de maig s’acaba en un sistema bipartidista?

DG: Que és el que sembla que serà… Doncs assumir aquestes condicions. El PSOE d’una vegada haurà de veure quina és la gent que té a l’esquerra, l’alternativa que té per l’esquerra perquè si continua mirant cap al centre i procurant arrapar vots al PP malament ho tindran… Si esperen que la corrupció, els Ferrari, el papa i tot això lleve vots al PP… no se’n eixiran perquè al remat la gent no anirà a votar.

JA: Parles del nacionalisme com a eix, però quan apareixen enquestes el sentiment espanyolista és àmpliament majoritari.

DG: Als dos partits majoritaris els ha interessat que aquest eix no es vertebre. L’eix nacionalista que podia mirar cap a un mercat cultural comú en els territoris del Mediterrani, cap a Europa, s’ha girat cap a Madrid. Ara l’AVE... jo no crec que done la riquesa que diuen. Els Alaris actuals es presentaven a les portes de Madrid en menys de dos hores però després allà estaven una hora més per entrar a la ciutat, i per a eixir de València igual… Per tant, si hagueren millorat aquestes entrades en les ciutats potser no calia gastar tant com s’ha gastat. A més, a una persona de Xàtiva agarrar l’AVE li suposa haver de vindre a València i tornar i el que guanya per un costat ho perd per l’altre. A mi em pareix que haguera sigut més interessant vertebrar infraestructures més pròximes: Gandia, Ontinyent, Alcoi, Alzira, Xàtiva… Però això no ha interessat, vertebrar el país no ha interessat.

JA. Això ho vertebra el nacionalisme?

DG. No ho sé… La veritat és que les persones que hem estat al voltant de les entitats i associacions que tenen com a eix fonamental la llengua i la cultura tampoc no hem sabut vertebrar el país. Siga com siga, el que és cert és que sí anem cap a un bipartidisme desapareixerà el nacionalisme i serà complicat reviscolar aquesta unitat al voltant de sectors joves, d’un valencianisme polític regenerador … serà complicat. El canvi polític al País Valencià passa per la regeneració de la política i això dubte que es puga fer d’una altra forma que de forma unitària.

JA: No creus que el PSPV per si mateix puga fer possible el canvi al País Valencià?

DG: No, no… Jo no veig gens fàcil que el PSPV puga regenerar la vida política del País Valencià en els pròxims anys… No crec que puga. Els socialistes haurien d’adonar-se que sense un moviment cívic potent, de base… l’esquerra no té res a fer.

JA: Vols dir que el PSPV el que hauria de fer seria integrar-se en un nou moviment cívic més ample?

DG: Sí, jo crec que sí. Si no ho fa no seran capaços de trencar l’actual estat de coses…

JA: Tu planteges una refundació de l’esquerra valenciana, de tota l’esquerra valenciana.

DG: Sí, cal una refundació de l’esquerra valenciana. Esperar que caiga el PP per si mateix no sembla realista. Mentre el PP cau o no cau, si des de l’esquerra no fem alguna cosa, des de la visió d’unificar criteris, tot serà molt més complicat.

JA: Defenses, doncs, la necessitats d’una nova força política d’esquerres que es presente a les eleccions?

DG: És complicat. Nosaltres, un grup de gent, intentàrem allò d’“En Moviment” que pretenia aglutinar sensibilitats, que fora visible. Crec que una plataforma com En Moviment si sorgira amb força, si fera múscul… És una qüestió de futur. Tot dependrà de les pròximes eleccions….

JA: Tu que ets un home del món de l’ensenyament, diries que el PP usa també l’escola per a guanyar eleccions, que el seu model educatiu forma votants del PP?

DG: No, a veure… En un primer moment, en l’època Zaplana, el PP va deixar fer… No va tocar el marc legal, va donar marge. L’arribada de Font de Mora ha sigut el que ha marcat el canvi en la política educativa. S’han restringit els drets participatius, la gestió democràtica dels centres, de persecució de la gent que poguera plantar cara… Vull dir, no es tracta d’haver fet votant del PP sinó que el que han fet és gelar el sector educatiu, els mestres vull dir. Un sector com l’educatiu que era molt actiu, participatiu i reivindicatiu podria crear una saó d’activisme vinculat a l’esquerra i ara està molt gelat. En les escoles és molt complicat ara plantejar mobilitzacions. L’exemple el tenim: fa dos anys la Plataforma per l’Escola Pública va traure moltíssima gent al carrer i va demanar la dimissió de Font de Mora… No ha passat res… Tot ha sigut reabsorbit.

JA: Ix molta gent al carrer, al voltant de l’ensenyament és seguit, però després això no té reflex en els resultats electorals.

DG: Tornem al que ja em comentat, falten referents, referents, lideratge. L’esquerra, amb un partit de referència que lluitara i participara en les reivindicacions que hi ha, seria una altra cosa. Per entendre’ns, el Sr. Alarte no es va deixar veure en aquest moviment en favor de l’escola pública. Sí, hi van donar suport, el Sr. Alarte, però, no va ser capaç d’agafar la pancarta a favor de l’escola pública.

JA: Pot ser que consideren que agafar pancartes no és tasca d’un partit que aspira a governar.

DG: Per què? Tu has d’estar. Si no estàs en estes coses, on estàs? No, no… Aquest sector és un sector important i tu has d’estar. Cal estar al costat dels que fan coses, dels diferents sectors o activitats que tenen problemes… Les iniciatives contra la corrupció, el cas Gurtel i tot això està bé però cal estar en les coses concretes, donar la cara… Hi ha moltíssims grups que estan esperant saber que se’ls defensa, sentir suport. Mira, una altre exemple, el Sr. Rus ens insulta i se’n ix de rosetes… On estava el PSOE el dia del juí a Rus? El dia del juí tocava que hi haguera algú del PSOE dient nosaltres estem ací perquè estem d’acord amb aquestes persones i estem d’acord amb aquesta reivindicació… Què esperen? Que els vots arriben gràcies al que fa Zapatero? Es pensen que els vots depenen del fet que Maria Teresa Fernández de la Vega col·loque a un o a un altre de Delegat del Govern?

Fotos: Robert Ortín.