ISAURA NAVARRO:“Crec que l’identificació del Bloc amb Convergència i Unió és obertament negativa i s’hauria de trencar”

Demana una foto en la qual se li note que està embarassada i quan li pregunte si és optimista respecte al futur del país, riu i s’assenyala la panxa. Hauria de ser optimista... però no ho és. Isaura Navarro (València, l’Horta, 1973) ha passat per l’esquerra política valenciana com la primavera: va tindre un esclat espectacular però en poc temps va desaparèixer, va deixar Esquerra Unida i ja ni milita a Iniciativa. Advocada en CC.OO., diu que manté la fe en Mònica Oltra però poc més. No la vorem en pròxims cartells electorals però, si continua imitant a la primavera, pot ser que passats uns mesos torne. Si el canvi climàtic li ho permet.

“El PSPV està buscant una identificació amb el Partit Popular”

"La divisió en Esquerra Unida s'havia de donar perquè l'hegemonia del Partit Comunista és molt excloent"

"La gent tendeix al vot útil i després ningú representa les seues opinions i les seues demandes"

"Tant el Partit Popular com el PSOE han cremat les eines de participació social"

"Es necessiten persones fresques que canvien l'actual estat de depressió de l'esquerra per un estat d'optimisme"

JULIÀ ÁLVARO: Per què el PP manté la seua hegemonia electoral, votació darrere votació, i les enquetes dieun que res no va a acanviar, tot i els molts problemes de corrupció i de gestió que l'envolten?

ISAURA NAVARRO: Una cosa important és que en les enquestes, el PP no puja, el que puja és l’abstenció i això fa que el PP puga mantindre el percentatge. Jo crec que això no té una sola explicació, una sola resposta… hi ha moltes respostes. Per una banda, han aconseguit fer una societat a la seua imatge, on la corrupció no es veu com una cosa dolenta sinó normal. En política és normal ser corrupte, tots ho són… Este és el seu discurs i han aconseguit que la gent ho crega. Després… A mi em pareix que fa temps que els valencians no estem vivint en una democràcia que abaste els mínims. El poder legislatiu, de fet, no existeix; existeix només l’executiu, el govern controla les Corts Valencianes que són només un tràmit, no hi ha debat, no hi ha respostes… És al·lucinant, no contesten. Et diuen que si vols alguna cosa que la demanes en els tribunals, et diuen qui ets tu per preguntar, nosaltres som tot, tu no ets res. Es nega la informació, els documents… Les Corts Valencianes són el parlament amb més sentències del Tribunal Constitucional condemnant la seua actuació. Suma-li a això la manipulació de la informació que es viu al País Valencià. És brutal. I els hi funciona. Es gasten els diners en vendre imatges falses i la gent les compra.

JA: I, front a tot això, què fa l’esquerra?

IN: Primer, hauries de concretar a quina esquerra et refereixes…

JA: Si vols anem per parts.

IN: Si, parlem dels partits que estan representats en les institucions i de la tasca que cada qual ha de fer i fa. Jo crec que el PSOE, el que està buscant, pels missatges que envia, és una identificació amb el Partit Popular. No li presenten a la societat ni una oposició real, dura, coherent, ni un alternativa de govern. No tenen propostes que criden l’atenció. No saben fer l’oposició que sí que sap fer el PP, quan criticar, quan denunciar, quan eixir a recolzar… Els del PP es passen però saben fer-ho i, en canvi, ací el PSOE no sap fer-ho…

JA: I més a l’esquerra del PSPV?

IN: Els grups que estan més a l’esquerra del PSPV tenen menys opcions per fer oposició ja que tenen menys capacitat mediàtica, menys capacitat de donar a conèixer la teua tasca… Per més que treballes en les Corts, si no ixes en Canal 9, si no ixes en la Primera… Menys mal que Mònica Oltra ha fet coses que l’han donat a conèixer. El cas és que per aparèixer com alternativa has d’existir, t’han de trobar. La gent no busca en el Google el que fa l’oposició. La gent mira els diaris, s’informa un poquet… la televisió és fonamental i si no ixes…

JA: El que si que hi ha a l’esquerra del PSPV és una imatge de divisió prou evident.

IN: Home, jo crec que eixa divisió s’havia de donar perquè l’hegemonia del Partit Comunista dins d’Esquerra Unida és molt excloent. Volen ser el Partit Comunista però presentar-se amb la marca d’Esquerra Unida. Això impedeix el creixement d’Esquerra Unida perquè el Partit Comunista té un recorregut limitat. És el meu punt de vista, està clar que un del Partit Comunista et diria un altra cosa. Jo crec que el comunisme no és una opció política que estiga en l’imaginari col·lectiu amb possibilitats de creixement, té el seu electorat però és difícil créixer.

JA: La divisió de l’esquerra respon a qüestions ideològiques o de caire personal?

IN: Jo crec que hi ha molta divisió ideològica. Ací no hi ha lluita pels càrrecs, qui vol càrrecs els busca en el PSOE o en el Partit Popular. Les diferències són ideològiques. Segurament en les Corts Valencianes presentaran les mateixes iniciatives però en l’interior del partit quan es fa el programa, que es fa debat sobre el que cadascú vol, quin model de partit es vol… en eixe moment apareixen les diferències.

JA: Si s’està d’acord en què s’ha de denunciar i què s’ha de proposar…

IN: Sí, sí, s’està d’acord en la defensa de que la despesa pública ha d’anar a cultura, educació i sanitat i no a la Fórmula 1, clar… En el que no hi ha acord és en el funcionament intern d’un partit, en que hi haja qui impose sempre la seua hegemonia, que l’objectiu final de tot el que es fa siga el comunisme.

JA: El cas és que s’hipoteca la força d’una organització, la possibilitat d’incidir com a força electoral potent en el benestar de la gent.

IN: A mi em pareix que la millor manera de funcionar seria que a nivell electoral es presentaren tots junts. La divisió orgànica és necessària, obligada ja que la convivència és impossible, però electoralment, donat que el treball que després es fa en les institucions és molt paregut, sí que s’hauria de reflexionar i tornar a optar per presentar-se conjuntament.

JA: Això és possible?

IN: No, no. La gent que està en Esquerra Unida ara mateix no és Joan Ribó … És gent que està més per la divisió que per la unió, gent que se sent més còmoda amb ells a soles, ells mateixos que negociant, pactant.

JA: I si de les pròximes eleccions autonòmiques en resultaren unes Corts Valencianes amb només dos partits, què?

IN: Un desastre. Jo no milite en política ara mateix però jo veig el que planteja el PSOE i no em sent en absolut representada, i supose que a molta gent d’esquerres li passarà el mateix. Alarte se’n va amb el bisbe Cañizares i jo pense, què pinta en eixe acte? A mi no em representen i no representem a moltíssima més gent d’esquerres.

JA: Doncs este grup del que parles està en perill de no tindre representació institucional, alguna cosa haurà fet malament també tota esta gent.

IN: Home, ara s’està intentant, Compromís està intentant ocupar eixe espai. Altra cosa és la presència mediàtica que puga tindre i si aconsegueixen resposta ciutadana. Clar. Una cosa que no acaba d’entendre bé la gent és la relació entre vot i representació. Vull dir, la gent tendeix al vot útil i després resulta que durant els següents quatre anys ningú representa les seues opinions i les seues demandes. Aleshores tot són queixes. Clar, és que tu no has votat a l’esquerra, tu has fet un vot útil, has renunciat a aquells que estaven disposats a lluitar pel que tu volies… Això passa molt. Cal anar a votar, i arriscar-se, intentar-ho, encara que hi haja perill de que no ixca una determinada opció, si creus en ella, intentar-ho, si no la votes si que no eixirà.

JA: Per què no hi ha més pressió sobre els partits d’esquerres per part de l’electorat que pot sentir-se poc defensat, poc representat, poc tingut em compte?

IN: Tant el Partit Popular, com el PSOE han cremat les eines de participació social, els canals de comunicació. A mi em passa que quan viatges a altres ciutats d’Europa, les xàrcies socials funcionen molt millor que ací, hi ha vehicles de participació. Ací, en canvi, hi ha una desmobilització molt gran. Clar, des de les institucions es pot fomentar un tipus de societat o altre i ací s’ha fomentat una societat desmobilitzada. Una societat que es pot mobilitzar per la Fórmula1 o el tennis, però poc més. L’única mobilització real són les Falles; van a les reunions, paguen les quotes… però la resta són molt precàries. Això ho dificulta tot. Es pot pensar en internet, en el facebook… però quan vas a les concentracions, a les manifestacions som sempre els mateixos. Costa arribar a la gent. El problema és que ni el PSOE mobilitza. I això que ells tenen un 35% del vot, molts militants, més recursos, més accés als mitjans, ajuntaments, moltes institucions en les quals estan representades… però des de l’esquerra minoritària és molt més complicat.

JA: Creus que el PSPV pot, ell a soles, donar-li la volta a la majoria electoral del PP?

IN: El normal seria passar per un període governat per una majoria plural de l’esquerra, tipus el tripartit, un acord electoral. Això seria el més normal. Jo crec que a soles el PSOE no podrà.

JA: Abans has parlat de l’intent de Compromís de captar el vot d’esquerres amb la intenció de fer una veritable política d’esquerres, però es tracta d’un grup on conviuen un partit com Iniciativa que ve d’Esquerra Unida amb un partit, el Bloc, que celebra obertament les victòries de Convergència i Unió a Catalunya, pareix una combinació que pot desorientar a més d’un, no?

IN: Jo crec que l’identificació del Bloc amb Convergència i Unió és obertament negativa, negativa... i s’hauria de trencar. No crec que siga una bona idea. És la meua impressió. A mi em pareix que un partit valencianista com és el Bloc no ha d’estar al costat de CiU. Jo crec que el votant del Bloc és molt més d’esquerres que el que representa la dreta catalana de CiU. Les propostes que està fent CiU respecte a la crisi són totes molt de dretes, el que està aprovant el govern de Madrid que són decisions molt de dretes s’estan aprovant gràcies a CiU… Jo mai recolzaria a un partit que fera eixes coses. Les propostes de CiU estan molt lluny de les que defensa Iniciativa, que està en contra de la reforma laboral, de la reforma de les pensions… Jo no crec que Enric Morera estiga a favor de la congelació de les pensions, per tant jo trencaria eixa identificació. Jo no celebraria mai les victòries de CiU, no entenc que fa allà el Bloc.

JA: Per on creus, si és que ho creus, que es pot trencar l’actual equilibri de forces de la política valenciana?

IN: No ho sé…

JA: Ha de ser l’acció de la justícia? Gent en la presó? Una major afonament dels partits d’esquerres? El creixement de l’abstenció? Alguna inèrcia o corrent de vot que vinga des de fora?

IN: Jo no crec que el fet de que molts acabaren en la presó modificara massa el mapa polític, a banda de que això costarà molt… mira a Fabra. Tampoc tinc massa clara la independència del poder judicial… Compartisc la visió pessimista que crec que té la majoria de la societat. És el que et deia, el partit majoritari de l’oposició, els socialistes, no té clara la seua tasca d’oposició i ells en són els màxims responsables de com està l’esquerra ja que ells són els que tenen els recursos, la força, els mitjans. Ells haurien de ser el motor per a pegar-li la volta a això… i no els veig.

JA: La gent insatisfeta, la gent molesta existeix…

IN: Sí, és el que va passar amb allò de Compromís pel Territori, van vindre gent de tots els pobles a manifestar-se però, desprès, allà es va quedar tot… Jo crec que molta gent igual va acabar votant al PP. La campanya que fa el PP es tan bèstia que al final la gent no és conscient de la relació entre el que li passa i el seu vot. On estan els pares dels milers de xiquets que s’han educat en “barracons” perquè el PP s’ha gastat els diners en viatges del Papa i similars?

JA: L’esquerra valenciana té un problema de lideratge o no és cosa de persones?

IN: Sí, sí, l’esquerra té problemes de lideratge, el té tant al País Valencià com a l’estat espanyol. Es necessiten persones fresques, que donen esperances a la gent, que canvien l’estat actual de depressió de l’esquerra per un estat d’optimisme. Jo, en el nostre àmbit, la persona que més s’aproxima al que necessita l’esquerra és Mònica Oltra. Mònica Oltra té un discurs i no té por davant el PP, just el contrari del que li passa al PSPV.

Fotos: Robert Ortín.