PUNTS SUSPENSIUS...
PUNTS SUSPENSIUS...
El projecte inicial de "El túnel valencià" es va completar ahir. Hem acabat. Trenta entrevistes, moltes respostes, molts punts de vista, moltes opinions. Era el que preteníem. Demà hi ha eleccions. Esperem a veure que passa. Com que tenim la sensació que seguirem al túnel, valdrà la pena perseverar en el debat: el debat com única manera de trobar l'eixida, el debat imprescindible per madurar políticament. Deixarem passar uns dies i tornarem. Estem contents de com han anat aquestes trenta entrevistes encara que som conscients que moltes veus s'han quedat fora i, per tant, és aconsellable anar-les a buscar, i escoltar-les. Haurà de ser a partir de formats diferents però l'essència serà espigolar més enllà de la realitat oficial per trobar les persones que tenen coses a dir i, en resum, ens poden ajudar a eixir del túnel. Gràcies a tots els que ens heu seguit i en cosa d'un mes ens retrobem.
diumenge, 1 de maig del 2011
ADOLF BELTRAN: “El PSPV ha perdut una dècada llarga”
“El problema que té l’oposició és que viu acosada pel poder, permanentment”
“Els mitjans de comunicació estan colonitzats per l’estratègia del PP”
“El que han de fer ara els socialistes es agarrar el pic i la pala i començar a reconstruir les seus bases socials”
“Més a l’esquerra del PSPV hi ha una divisió tan perillosa que podria convertir eixe espai en extraparlamentari”
“Als socialistes els falta una visió valenciana de la política”
Adolf Beltran (València, l’Horta, 1958) és un periodista dels antics, no d’aquells que bevien whiski fins la matinada sinó dels que es preocupaven de saber per què passaven les coses que passaven. Potser per això hui Adolf Beltran és un simple redactor de base, de luxe però de base, de la delegació valenciana de “El País”. I per culpa de tal condició ens va desconvocar el primer dia que havíem quedat per entrevistar-lo: se li havia allargat una roda de premsa que estava cobrint en les Corts. Adolf, de tant mesurat com és, no dona titulars però quan parla cal estar quasi més atent a la música de fons que a la lletra. No parla en va.
JULIÀ ÁLVARO: Com es pot explicar que l’hegemonia electoral del PP al País Valencià siga immune a tots els problemes que els afecten?
ADOLF BELTRAN: Són diferents motius. Hi ha moviments de l’opinió publica contradictoris. En estos moments vivim una fase molt baixa de la credibilitat de la política socialista a Espanya i això fa que hi haja un vent en contra de qualsevol alternativa socialista. Això xocaria, diguem, davant la indignació que hi pot haver per culpa de la corrupció. De tota manera, jo crec que el trasllat mecànic de la indignació al vot no és tan immediat, això està estudiat. Ací, jo crec, hi ha una majoria de valencians que no els agrada el que està passant però senten una certa complicitat ja que la corrupció d’ací és conseqüència de un model de política, de un model de gestió de les institucions públiques que ha tingut un suport molt gran en la societat valenciana.
JA: En esta situació que descrius, quin espai li queda a l’oposició? I què fa?
AB: El paper de l’oposició es complicat. Complicat en el sentit de que constantment es pot sentir apel•lada sobre per què passen estes coses i quines coses fa l’oposició... Però a mi em sembla que l’oposició no té moltes eixides. Jo soc molt contrari a fer càlculs de tipus tàctic o estratègic... Hi ha qui diu: “us esteu equivocant parlant de la corrupció...” La corrupció és una cosa que no es pot deixar passar. Cap polític responsable ho pot deixar passat, siga o no siga un error. A més, la corrupció no és un fenomen que es puga separar del conjunt de la política valenciana, busques per on busquen en la política valenciana topes amb la corrupció. És el sistema, és com ha funcionat este sistema i com encara funciona...
JA: Un sistema instal•lat en un funcionament anormal però que s’accepta amb normalitat...
AB: Anem cara a unes eleccions autonòmiques en les quals es presentarà un candidat que pot ser jutjat una vegada siga escollit President de la Generalitat. Això és una anomalia brutal. La perspectiva en estos moments del PP, que està agafat a les enquestes com el gran element de salvació, és una perspectiva des del punt de vista polític demencial ja que a l’endemà de les eleccions tu el problema el segueixes tenint, el de la corrupció.
JA: Camps pot acabar jutjat però el PP ja haurà guanyat les eleccions, el problema serà per a Camps.
AB: No, no és Camps... És Fabra, és Ripoll... Cada dia ix un cas nou. És una situació que, mires per on mires, s’ha convertit en un sistema de funcionament. És brutal. Amb perspectiva de futur s’analitzarà... En esta situació pareix que al PP no li costa vots, però la corrupció acostuma a passar factura encara que no hi ha una norma sobre com passarà factura.
JA: El cas és que les enquestes no reflecteixen que el PP perga vots, el que apunten és que qui els pot perdre és el PSPV.
AB: Els socialistes retrocedeixen en tot Espanya. Ací hi ha dos coses superposades, la situació de crisi econòmica que es viu a Espanya i les tendències de vot ací. El problema que té l’oposició ací és que viu acosada pel poder, permanentment. Els paper estan canviats. Veus com el partit que mana fa d’oposició de l’oposició, cosa que és una anomalia de les grans. És a dir, l’actuació del PP és una permanent oposició a l’oposició, moltes vegades vicàriament a través de la crítica al govern central. Però ací, qui ha de donar explicacions és qui mana però pareix que qui està sotmès a haver de donar sempre explicacions és l’oposició. És una anomalia brutal...Una anomalia que no seria possible si no fora pels mitjans de comunicació, per la immensa influència que té el poder sobre els mitjans de comunicació valencians en estos moments.
JA: I front a això, quin model alternatiu planteja l’oposició? Quin discurs alternatiu?
AB: El discurs alternatiu s’ha reiterat moltes vegades. Un altre problema és que haja arribat o no a la societat en general, que és un problema que té a vorer amb algunes deficiències del Partit Socialista, que les té, però que té a vorer també amb com funcionen els mitjans de comunicació. L’altre dia sentia una entrevista amb el guanyador de les eleccions catalanes, Artur Mas, i moltes de les coses que deia són les coses que diu Alarte ací. Alarte té un programa que consisteix en el sanejament i la reforma de la Generalitat Valenciana que, en les circumstàncies actuals, és l’única cosa que es pot plantejar... Només es pot plantejar austeritat i reformes, sanejament de l’administració valenciana i una reforma de l’economia adequada... i això està en el document que va presentar i que ha reiterat diferents vegades. Un document, per altra banda, bastant interessant. És un document treballat, aposta, per exemple, per la rehabilitació en el sector de la construcció, per aprofitar els recursos que es tenen i oblidar les grans despeses dels projectes emblemàtics... L’alternativa pot agradar més o menys però existeix.
JA: Jo dubte que hi haja una percepció social mínima sobre que l’oposició al PP dispose d’alternativa però es possible que això tinga a vorer amb el paper dels mitjans de comunicació que abans apuntaves.
AB: Jo crec que hi ha un dèficit dels socialistes que igual no han enfocat bé a l’hora de vendre el producte però també hi ha un problema molt greu de penetració dels seus missatges en l’opinió pública. Hi ha una hostilitat dels mitjans al missatge de l’oposició. Els mitjans de comunicació estan colonitzats per l’estratègia del PP, per l’oposició a l’oposició.
JA: Qüestió de diners? De publicitat?
AB: Clar, òbviament. El poder, el PP, està tenint una immensa influència en els mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació quan tenen problemes econòmics són menys independents i en estos moments la situació de crisi dels mitjans és greu...I quan menys diners tenen més depenen del poder polític i quan més agressiu és el poder polític més controla als mitjans de comunicació. I no parle de la televisió pública, parle dels mitjans privats.
JA: Tornem al PSPV, fa quasi 20 anys que s’escolta parlar de renovació però pareix que no es concreta.
AB: És que en això hi ha un problema greu de partida que és que quan tocava fer la renovació la van frustrar i això acabes pagant-ho. Em refereix al famós congrés de la Politècnica que va guanyar Joan Romero. Eixe era l’inici del que se suposava que anava a ser obrir un altra etapa però les coses estes tribals i lamentables que existeixen dins del PSPV ho van privar. I això ho acabes pagant perquè et deteriora davant l’opinió pública, perds qualsevol capacitat de concitar adhesions en l’opinió pública progressista i amb el carrer en general... El PSPV ha perdut una dècada llarga.
JA: El PSPV està més atent al partit que a la societat?
AB: Sí, clar. En lloc d’optar per la renovació i l’obertura a la societat s’opta per la involució, per avortar la renovació. Mirar tant cap a dins els ha fet bastant inoperants de cara a l’exterior.
JA: I així fins a quant?
AB: Home, el que no hi ha són solucions miraculoses. Això no ´s resolt trobant un líder perquè no van a trobar un líder. Això és resolt abandonant eixa cultura de la lluita interna de poder i obrint un nou període... que és el que se suposa que en l’últim congrés Alarte tenia que representar. El que passa és que Alarte el que ha fet és intentar acabar amb la vella cultura i encara no ha començat a construir la nova.
JA: Esta cultura de la que parles que pretén superar Alarte és el que es coneix com “lermisme”?
AB: Es podria parlar de “lermisme”, de ciscarisme”... En un moment determinat el “lermisme” va ser una espècie molt horrible de tribu organitzada per guanyar posicions o tindre l’hegemonia del partit però crec que això ha acabat fa temps. Hi ha un altra lectura d’això que és el “lermisme”, amb les seues virtuts i els seus defectes, com una manera d’estar en el poder i entendre la política. Es tractava de no fer massa soroll ideològic i no fer massa cas del que estava passant al carrer i centrar-se en la gestió de les institucions. És un imaginari que perviu i que defensa que parlar de corrupció i escàndols perjudica ja que el que cal és donar una sensació de sentit d’estat, de sensatesa... Jo crec que quan les coses estan com estan això no serveix per a res, que el que han de fer ara els socialistes es agarrar el pic i la pala i començar a reconstruir les seues bases socials que s’han anat erosionant...
JA: I que no han anat a partits més a l’esquerra del PSPV...
AB: No...
JA: Que és el que queda més a l’esquerra del PSPV?
AB: Més a l’esquerra del PSPV hi ha una divisió molt perillosa , tan perillosa que podria convertir eixe espai en extraparlamentari, no? És un altre dels elements que no s’ha superat. S’han intentat coalicions com ara Compromís però immediatament es tornen a trencar. És com si foren dos ànimes irreconciliables a l’esquerra del PSOE... Estem parlant que al presentar-se Esquerra Unida, per un costat, i Compromís, per altre, per entrar els dos haurien d’estar en un 11 o 12 per cent, cosa bastant improbable. Per tant totes les possibilitats són prou desastroses: que entre una formació i l’altra, no; que no entre cap, que és la que interessa al Partit Popular...
JA: Creus que el PSPV pot governar a soles algun dia?
AB: Jo no faria grans previsions. En estos moments pareix una utopia absoluta però també li pareixia una utopia absoluta al PP en temps d’Agramunt arribar a la majoria absoluta i mira...
JA: El que passa és que el PSPV ha de compartir espai i el PP està a soles...
AB: Sí, clar... Això suposa que les majories absolutes dels socialistes seran sempre més complicades que les del PP però cal recordar que quan el PP guanya per primera vegada en la dreta hi ha Unió Valenciana que tenia tanta o més força que la que pot tindre Esquerra Unida... I el PP va acabar cruspint-se’ls...Encara que és veritat que això en l’esquerra seria prou més complicat... però en política tot pot passar.
JA: Parlaves en un article recent de que la “perplexitat de l’esquerra”...
AB: L’esquerra en general està en una situació complicada en tot el mon, les receptes socialdemòcrates ja no funcionen soles, s’han de modular... A més, ací , els socialistes no han trobat un nou discurs després de tot el que ha passat. Quan governaven van optar pe reduir el mínim el discurs. El seu projecte era modernitzar la societat i construir la Generalitat però amb el mínim discurs ideològic i teòric. Això s’acaba pagant perquè tu no tens discurs i els altre sí que el tenen, el seu, tu no, els socialistes no tenen discurs. Als socialistes els falta una visió valenciana de la política.
JA: L’esquerra valenciana aprofita el seu capital humà?
AB: Està molt desmobilitzat.
JA: I d’això qui en es el responsable?
AB: Home... El PSPV ha dilapidat completament les seues forces, que ha anat perdent força, allunyant-se de la societat... I després hi ha una retirada a les casernes d’hivern dels intel•lectuals i la militància general de la societat va cap a formes de participació que no són partidistes... I davant hi ha una maquinaria brutal, el PP que ho ha ocupat tot i amb un discurs agressiu...
JA: Penses que estes altres formes de participació que apuntes poden acabar participant en l’acció política, de forma directa o indirecta? Que poden ser una alternativa al que hi ha?
AB: Jo soc escèptic perquè crec que la política institucional té unes exigències que és difícil complir fora de les estructures d’un partit... No és fàcil entrar en la política institucional fora de les formes convencionals dels partits. El sistema electoral tampoc ajuda... I més al País Valencià, que necessites arribar al 5% dels vots, és a dir, uns 120.000 vots... Això són molts.
Fotos: Robert Ortín.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo volem fer el comentari, sóls contactar amb vosaltres.
ResponEliminaSom un diari digital local (Sant Antoni, l'Eliana i La Pobla), el nostre perfil és progressista i responem a uan Associació Cultural denominada Àgora. Voldríem posar-vos en la forma en què podeu ja veure en neustro blog. Al no poder trobar correu usem este post de comentaris. El nostre correu és cronicadigitalcomarcal@gmail.com y el blog es http://cronicadigitalcomarcal.blogspot.com
Com vos diem voldríem citar-vos i posar en un lateral l'última entrevista que feu en cada moment, amb al referència i la direcció corresponent. Esperem la vostra autorització