J.J. PÉREZ BENLLOCH: “Si hi ha sentències i es troben referents socials, jo crec que poden canviar els resultats electorals”

Si Joan Josep Pérez Benlloch, “Jotajota”, (Moixent, La Costera, 1936), fóra fill d’un país menys sectari seria una referència periodística amb una carrera més tranquil•la, més regular i més útil; més útil per a ell i per al país. Jotajota es mira el món amb l’escepticisme de qui ja ha vist moltes vegades qui mou el fil dels titelles. Tot i això, sembla disposat a seguir clavant-se en laberints amb gust a derrota. El gris no és un color pensat per a Jotajota, ni les línies rectes els seus camins preferits. Diu el que pensa i pensa que el periodisme és una merda i l’esquerra, molt de dretes. Això sí, una vegada acabada l’entrevista va aconsellar-me que la revisara per “evitar reiteracions i passades”. Tenia raó, una vegada transcrit el torrent de les seues respostes, calia posar ordre. El problema fou que com que ell no és home d’ordre no hi va haver manera d’ordenar-la. Millor.



“Esta societat ha deixat de ser progressista perquè s’emborratxà a guanyar diners i l’esquerra no se n’ix”

“Hui la dreta són beats i rosegaaltars”

“En la dreta hi ha el més burro de la societat, perquè qui té sentit crític és l’esquerra”

”[En el PSPV, renovació]Em sona a “retire’s vosté que em toca a mi”

”Els socialistes tenen un nucli dirigent que pareix un grapat d’actors secundaris a l’espera d’un líder”




JULIÀ ÁLVARO: Com és que el PP, tot i els molts problemes polítics que l’afecten, continua dominant electoralment com si res?
JJ PÉREZ BENLLOCH: Bé... D’entrada, és que l’esquerra ha perdut en tot el món. No hi esquerra en tot el món. I Espanya no és diferent i el País Valencià, tampoc. Estem davant una societat perplexa. Sobretot per part de l’esquerra que no fa ni soroll. No parlem ja d’encapçalar el descontent i fer propostes que connecten. La dreta ho té fàcil i més amb la crisi econòmica que, com ara, incita al conservadorisme. I en el temps que falta per a les eleccions no sé si alguna cosa pot canviar…
JA: I l’imaginari progressista de València, on ha quedat?
JJ: No hi ha una València progressista, ni un imaginari… Hi ha el que hi ha. Esta societat sembla que ha deixat de ser progressista perquè s’emborratxà a guanyar diners i jo crec que l’esquerra no se n’ix. Quin missatge dóna l’esquerra? En tenim algun… Mira, l’únic missatge que ix de l’esquerra és el que dóna en les Corts la portaveu de Compromís…
JA: Mònica Oltra?
JJ: Sí… I també la d’Esquerra Unida, en un altre to, més apagat, i sobretot, Ángel Luna... I ja està! Però qui segueix les Corts? Si Canal 9 hauria de ser l’element de mobilització i fa just el contrari perquè no li interessa mobilitzar l’opinió pública, doncs hi ha una desmobilització general i això ho ha aconseguit el PP. Jo no ho aplaudisc com a ciutadà, però com a observador polític ho han fet bé. La gent es preocupa de les coses immediates, l’escola dels fills, el treball, el lloguer, però ignora que sense política tots eixos problemes no se solucionen. Està molt desacreditada la política, la qual cosa juga a favor de la dreta.
JA: Dius que la dreta fa bé la seua feina.
JJ: Sí, sí. La dreta valenciana ho ha aconseguit, mai no li ha interessat la política, diguem-ne en la seua versió noble. Només li interessa quan perd, quan guanya res. La política del PP és la desmobilització. No tenen pudor. Només cal veure com estan malbaratant els recursos econòmics, com neguen les acusacions i com ataquen la justícia… Quan la justícia espanyola es de dreta, tota sencera… Però no en tenen prou…
JA: Però això no s’improvisa. La dreta valenciana ha de tindre qui l’orienta, caps privilegiats, bons estrategs.
JJ: Primer, la dreta no té caps privilegiats, en la dreta hi ha la burrera de la societat, perquè qui té sentit crític és l’esquerra. Ara, no li val per a res, això també és veritat. La dreta ha fet un bon treball?... Jo et diria que és quasi una broma, que el bon treball que ha fet la dreta, ací, al País Valencià, l’ha fet un home d’esquerres, Rafa Blasco, un home que ve de l’esquerra més esquerrana. Tota la resta l’han feta les circumstàncies, la gran crisi de l’esquerra, dic crisi en l’àmbit espanyol i mundial.




JA: Però ací hi ha d’haver algun fet diferencial que explique una hegemonia electoral del PP pràcticament inèdita a la resta d’Espanya, o no? Per exemple, parlem del PSPV.
JJ: No. El PSPV no ha funcionat … perquè els socialistes no ha funcionat enlloc. Què passa a Itàlia…? L’esquerra té un problema fotut. Des que va caure el mur de Berlín no ha trobat… Estem parlant d’una socialdemocràcia que és la cara “B” de la dreta capitalista a qui li estem gestionant els interessos a la dreta. A veure: Si les pròximes eleccions les guanya el PSPV, que canviarà? Esperem que ens administren millor, que posen fi a l’excés de la corrupció, però canviar, canviar… Tanmateix, com deia Tony Judt, és el millor que ens podria passar.
JA: Sí, l’esquerra està en crisi però en pocs llocs d’Espanya ha tingut i té tant poques possibilitats reals d’arribar al govern de les institucions.
JJ: Mira, totes les esquerres que governen a Espanya han baixat molt el nivell, són unes esquerres molt dretanes però… què passarà? Això depén de si escoltes el cor o el cap. Les pròximes eleccions autonòmiques, ací, tornarà a guanyar la dreta, el PP, i l’Ajuntament de València tornarà a ser per a Rita. És el que hi ha. Hui qui s’oposa a Rita Barberá? I els empresaris valencià… últimament han fet algun pronunciament, crític fins i tot, perquè ja els hi toca la butxaca però… Tenim una societat cívica, lliberal? Ací hi havia un partit lliberal però cabia en un taxi i ja s’han mort tots.
JA: L’alternativa passa pel PSPV? Hi ha alternativa sense el PSPV?
JJ: No, l’alternativa passa per ells, clar. El problema és que són un partit desembastat, els socialistes tenen un nucli dirigent que pareix un grapat d’actors secundaris a l’espera d’un líder.
JA: En el PSPV hi ha hagut una constant en els últims anys, parlar de renovació, tots els nous dirigents han arribat amb la paraula renovació en la boca. A tu a que et sona renovació en el PSPV?
JJ: Em sona a “retire’s vosté que em toca a mi”. Jo no veig un veritable relleu per enlloc. Es renova el personal però res no canvia. Ja s’encarrega d’això la “fontaneria” del partit. Parlant dels socialistes, jo he sigut un crític agut del lermisme, d’aquella gent Joan Lerma, Segundo Bru, García Reche… però ara em pareixen gent d’una altura… Com Churchill comparat amb la mediocritat que hui mana… Déu ser un efecte òptic.
JA: I durant 20 anys la societat valenciana, en la mesura que els partits són la seua expressió, i el PSPV l’expressió de l’esquerra, la societat valenciana no ha sigut capaç de generar res d’un altre nivell?
JJ: Mira, fa uns anys, la gent de la meua edat, de 70 anys o més, teníem referents. Adolf Pizcueta, Joaquín Maldonado, Martí Domínguez, Vicent Ventura; fins i tot, Vicent Iborra, Muñoz Peirats... Eren referents cívics, cívics! Participaven… Però hui, hui no hi ha res equiparable. Escoltes un empresari parlar i és un tecnòcrata i si li fas una pregunta un poc complicada et solta una resposta de màster, de màrqueting, no et diu res, no es banya mai i és molt estrany que tinga una projecció cívica. Hui, la societat no té referents. Jo et desafie, dis-me un referent humà social a València… No n’hi ha, no.
JA: Políticament, esta absència, quina repercussió té?
JJ: Això afecta molt més a l’esquerra. Perquè eixos referents socials eren com a mínim lliberals, de dretes però progressistes, entenien que era això de la llengua que parlàvem… Participaven o no de la idea nacionalista però l’entenien. Eren gent progressista, posa-li l’adjectiu d’esquerra, de menys esquerra o de centre però progressistes… Però hui la dreta són beats i rosegaaltars i el senyor Camps…
JA: I des de l’esquerra, per què no s’han generat nous referents?
JJ: Jo crec que a la joventut hui no li interessa una merda… Si vas a reunions de grups d’esquerres no hi ha joventut, som tots molt majors, venim quasi del franquisme, la majoria. La guerra del postfranquisme l’ha guanyada la dreta. La recuperació de l’església, de la reacció catòlica, no s’entén si no és perquè la societat ha abaixat la guàrdia.
JA: Vull tornar al PSPV, i a una referència constant dins d’este partits en els últims anys, el lermisme. Que és això i per a què ha servit?
JJ: El lermisme és una idea que s’ha inventat després de Lerma. Hi va haver un temps, quan manava Lerma, que en el partit tot era clar i sòlid, no hi havia alternativa. Hi va haver un intent per part de Císcar i de Blasco de carregar-se Lerma... L’any 84, més o menys... A Alacant. No van poder. La batalla la va guanyar Lerma... El PSPV, des del seu origen s’ha estructurat en famílies o grups de militants i la gran família és el lermisme. Lerma era la màquina, l’eficàcia... Bé, ni eficàcia, ni punyetes, és que tenia el poder i els tenia a tots agarrats pels collons. En això Lerma era un bon tàctic, no deixava que ningú traguera el cap.
JA: I esta pràctica capadora, diem-ho així, es manté?
JJ: Passa en tots els partits, és el mal de la política. Un polític necessita el 50 per cent del seu temps per a gestionar i fer coses i l’altre 50 per cent per a carregar-se els adversaris dins del partit, els enemics.




JA: Què ha de passar en l’esquerra perquè recupere terreny electoral?
JJ: Mira si continua la corrupció... Estos senyors creuen que estan blindats però si els jutges es posen a la feina i amollen unes quantes sentències i condemnen uns quants desvergonyits, jo crec que la cosa pot anar variant. Jo no crec que la corrupció no importe a ningú. Hi pot haver indiferència però el cor i alguns símptomes em diuen que alguna cosa pot canviar en les pròximes eleccions. Si hi sentències i es troben referents socials, jo crec que poden canviar els resultats electorals...
JA: Si?
JJ: Sí, però tornem a: “hi ha alternativa?”. Sí, si estiguera Ángel Luna hi hauria referent, té un discurs, un cap organitzat... En l’esquerra hi ha tres o quatre diputats que funcionen però, clar... És que... En este moment no hi ha esquerra, no hi consciència social i no hi ha... això que en química diuen col•ligadors... Sentències, condemnes... El senyor Camps sap que no governarà, que se li acaba, que Rajoy no vol ni vindre per València, per no contaminar-se més. I desaparegut Camps desapareixerà Blasco i s’acabarà l’estratègia... Qui manipula i governa és Blasco, sinó no s’entén... No serà la Sánchez esta, la portaveu, que diu unes bestieses descomunals...
JA: I en el cas del PSPV, qui fa el discurs? On està?
JJ: Les eleccions no les guanyen els discursos, o els relats que diuen ara els joves... És allò del pèndul...
JA. Però ací es porta vint anys de pèndul...
JJ: És que els cicles històrics de la dreta són molt dilatats. I més si l’esquerra sembla la cara “B” de la dreta i ofereix una fragmentació certament dissuassòria.
JA: El missatges que necessita ara l’esquerra és més complicat que fa vint anys, no?
JJ: La dreta ho té clar, ofereix privatització. I l’opinió pública no sap que vol dir això... No hi ha la visió que privatitzar la sanitat és tindre menys i pitjor sanitat, i igual amb l’educació.. Privatització vol dir menys redistribució de la riquesa... Com li dius això a la senyora Blanca que viu ací enfront i jo parle amb ella? Doncs que van per nosaltres... I això és el que està passant i el que l’esquerra ha de vendre, si no ven això, què ven?
JA: I més a l’esquerra del PSPV...
JJ: No hi ha res. Encara es parla d’Esquerra Unida i s’homologa al Partit Comunista, que això és parlar de l’estratosfera... Almenys el nom... Si un xiquet de 18 o 20 anys que va a votar ara no sap ni qui és Franco, en l’escola no s’ensenya. Ni tan sols s’ha pogut ensenyar com toca “Educació per a la ciutadania”, de tanta por a la “carcundia” (caverna??).
JA: Veus espai per a una nova formació política?
JJ: No, no, hi ha el que hi ha. La novetat seria reduir la dispersió i les faccions i fixar-nos en el que importa: governar el país. Mira els catalans. Arriben al poder, el tripartit, i el malbaraten, renuncien al poder, des del govern han renunciat al poder.
JA: I els intents de reaparició de Toni Asunción?
JJ: Asunción no sé a què ha vingut, a res. Primer pareixia que poguera servir per alguna cosa però s’ha vist que no portava res. En un primer moment ens va passar com a Carpanta: vam confondre una sabata amb un pernil. Està desfasat, desfasat.
Fotos: Robert Ortín.