ENRIQUE CERDÁN TATO:" “Els partits d’esquerres em recorden a l’església, sempre van per darrere de la societat”

A Enrique Cerdán Tato (Alacant, l’Alacantí, 1930) els amics li diuen que si la seua dona el veu fumar tindrà problemes. Ell, per tota resposta, somriu tímidament i, per baix del bigoti tenyit de groc, assegura que fuma molt poquet. És evident que a Cerdán Tato li costa abandonar. No acaba de deixar el tabac però tampoc la seua militància comunista, ni la disposició a ajudar a qualsevol que se li acosta, ni el seu pis del centre d’Alacant, ni la confiança en la condició humana. Enrique Cerdán Tato té l’aspecte d’un optimista trist i manté, entossudit, que l’esquerra està perdent la batalla del llenguatge i que per les paraules s’escapa tot.

“S’ha acceptat la corrupció com un fet al qual tots haurien d’accedir”

“Hi ha hagut un aquarterament dels partits, s’han tancat en les seves seus”

“L’alternativa a la dreta està en l’esquerra, on ha d’estar si no?”

“L’esquerra està massa institucionalitzada”

“La societat està esperant un gest des de l’esquerra”

JULIÀ ÁLVARO: La dreta valenciana, el PP, porta quasi vint anys d’hegemonia política al País Valencià, ha patit greus problemes de corrupció, greus episodis de divisió interna i la seua gestió presenta múltiples mancances objectives, però malgrat tot res apunta al seu desgasts electoral, com s’explica això?

ENRIQUE CERDÁN TATO: Sí no hi ha moltes perspectives de canvi, és cert. El País Valencià és la cartografia de la corrupció, el disseny ha estat perfecte i crec que la corrupció està plenament assumida per una part de la societat. Vull fer una reflexió sobre els canvis semàntics que s’estan operant. La classe obrera ha desaparegut però es parla d’una classe inexistent, que és la classe política. Quan es dona per bo eixe terme s’entra en el terreny del perdó de la corrupció. Perquè, clar, una classe es defineix per la defensa d’uns interessos propis, concrets, iguals, compartits… I això porta a un efecte en la societat que és el “tots són iguals”… I encara hi ha un altre terme que també s’accepta amb normalitat: l’escenari. S’ha teatralitzat tan la vida que el ciutadà accepta el paper de simple espectador.

JA: … I els espectadors, no voten a l’esquerra?

ECT: No, clar. La dreta amb els ciutadans/espectadors aconsegueix els seus objectius. L’esquerra ha d’unir-se i actuar en base a una ideologia molt clara. La dreta actua per simple interessos econòmics. La terminología no és casual, és un disseny, un disseny de la dreta, per això després guanya. Desmantellat el marxisme, la dreta ha guanyat molt, moltíssim.

JA: En aquestes condicions que defineixes, què ofereix l’esquerra valenciana com alternativa de poder?

ECT: Sí, sí. Referint-nos als partits polítics hi ha qui ofereix alternatives, o se suposa que les ofereix, però jo no sé si són conscients de la seva responsabilitat. No sé si són conscients que per aconseguir el que pretenen han de tenir molt clars els objectius i explicar-se molt bé. Explicar-se bé és imprescindible perquè la ciutadania està orfe de cultura democràtica i no sap ni el que se li ofereix, ni el valor que té el que se li ofereix. Cal tenir en compte que la societat, en concreta la societat valenciana, és molt permissiva, s’ha acceptat la corrupció com un fet al qual tots hauríem de tenir accés.

JA: La democratització de la corrupció.

ECT: Sí, es absurd. És com si el premi més gran fora accedir a la corrupció, arribar a formar part d’eixa classe política que participa en el repartiment. Cal trencar amb això.

JA: L’esquerra valenciana, front a la constantment publicada corrupció del PP, fa un discurs de pedagogia en el sentit que tu marques? Apunta els comportaments i les maneres contràries?

ECT: No, eixa és l’errada. Em sembla que l’errada és que l’esquerra al País Valencià s’ha oblidat de la seva tasca pedagògica. Nosaltres eixirem d’una dictadura que tenia la gent lligada i atemorida a través d’una transacció, més que d’una transició com s’ha anomenat… De tota manera, ja han passat els anys suficients per a que l’esquerra haja sigut capaç de fer una tasca pedagògica dirigida als ciutadans.

JA: L’esquerra ha governat molts anys, ací i en Madrid.

ECT: Sí, però no s’ha fet cap feina pedagògica, ni per part del PSOE, ni per part del PSPV… Però tampoc per part de la resta de partits d’esquerres… La seva obligació era fer arribar als ciutadans els valors de la democràcia i no ho han fet en la mesura que ho havien d’haver fet.

JA: Cosa que els ha acabat perjudicant a ells mateixos…

ECT: Clar. Hi ha hagut un aquarterament dels partits, s’han tancat en les seves pròpies seus. S’ho han fet tot ells a soles però de les seus no ha eixit res. Bo, sí, algun cercle de conferències, taules rodones… però poca cosa. Tampoc hi ha hagut mitjans de comunicació d’esquerres. Hi ha mitjans més progressistes, altres més lliberals però els pocs que s’ha posat en marxa d’esquerres han fracassat rotundament. Potser si hi haguera hagut mitjans d’esquerres, potser això haguera sigut un element d’informació i educació de la ciutadania, però han fracassat. Reeducar una societat en els valors de la democràcia de veres és molt complicat i, per part del capitalisme, que és molt intel·ligent i té molt bona gent treballant al seu servei, s’ha aconseguit fer creure a la gent que és una altra cosa del que és. Tants i tants obrers que s’ha cregut que eren una classe privilegiada.

JA: L’esquerra no té això que tu en dius assessors que sigan capaços de generar un discurs alternatiu?

ECT: Pareix que parlar d’esquerra faça por però cal tenir clar que l’alternativa a la dreta està en l’esquerra, on ha d’estar si no? I quant més a l’esquerra, millor… Parlar de l’esquerra de l’esquerra no significa caure en la revolució armada, ni molt menys. Vol dir, en tot cas, revolució de les idees, mental, dels ciutadans. Cal explicar que en democràcia no es regala res, que no es pot viure de rendes, que la llibertat es conquesta cada dia. Les llibertats no s’han de pendre com una donació sinó que s’han de reivindicar i guanyar de nou cada matí. Aquest discurs és la missió dels partits d’esquerres, el faran? Em sembla que tracten de fer-lo però…

JA: En el cas alacantí, l’oposició política al PP, a nivell municipal, a nivell de Diputació provincial…

ECT: No veig una oposició prou sòlida. No la veig convençuda dels seus principis i convençuda de que a partir d’eixos principis es pot modificar la situació en la que ens trobem. Fins ara no he detectat cap senyal que em faça ser optimista… I ho dic del Partit Socialista, amb tota simpatia, amb tota cordialitat. Els mire i els veig dividits des de fa 20 anys; famílies, famílies… Estan en les institucions però no s’avança… Per cert, vull deixar clar que jo no respecte a les institucions, que han de ser les institucions les que em respecten a mi. L’home no s’ha fet per les institucions, sinó les institucions per l’home. Si les institucions no em respecten, jo no les respecte i han d’intentar tombar-les. Això ho hauria d’explicar l’esquerra.

JA: La dreta, doncs, fa el seu paper, i el fa bé.

ECT: La que falla és l’esquerra. L’esquerra ha d’explicar les seves idees, repensar-les i posar-les en circulació i, després, executar-les… Amb fermesa. Amb el risc que suposa de perdre unes eleccions, perquè les van a perdre de totes maneres, doncs millor perdre-les amb honra. L’esquerra ha de ser respectuosa amb la seua missió, amb els seus principis… No sé si missió no és una paraula massa evangèlica, millor diria compromís.

JA: L’esquerra té un excés d’ètica de la responsabilitat?

ECT: El cas és que l’esquerra està massa institucionalitzada en sentit negatiu, vull dir. Per això fins i tot els partits d’esquerres es veuen esgitats per la corrupció… Tots en coneixem casos. La gran corrupció de la dreta, d’alguna manera, uneix a tots els que estan al seu voltant ja que amb això s’asseguren el silenci. Són estratègies hàbils de la dreta.

JA: Aquests estat de les coses, com es trenca? Poden tindre algun protagonisme en positiu els moviments socials no directament de partits?

ECT: Jo crec en els moviments ciutadans. En Alacant hi ha prou activitat en aquest camps. Em pareix que la societat, o al menys una part de la societat, la part més conscient, està esperant un senyal de l’esquerra, un gest que inspire confiança. Això és el que els partits d’esquerres haurien de captar, han d’oferir alguna cosa més sòlida per a que la gent es tire al carrer, perquè la gent responga…

JA: Això necessita d’una certa sintonia entre els partits d’esquerra i la gent, esta sintonia està?

ECT: Crec que en alguns casos, sí. Mira, amb tot el respecte al partits d’esquerres, a tots, però és que es refugien massa a les seues casernes, en si mateixos, ja ho he dit abans però és que és terrible. Jo, a vegades, vaig a reunions i me’n adone de que sempre som els mateixos. Amb molta esperança veig a deu joves que no he vist abans i em pareix molt bé. Això passa ací, però segur que serveix per a tot l’Estat. Estem en una democràcia burgesa pilotada pel capital, cal dir-ho així, i a més té pocs anys. Les reunions dels partits d’esquerres pareixen autohomenatges… Ací estem els vells de sempre, celebrant-nos a nosaltres mateixos però ixes al carrer i tot segueix igual.

JA: L’esquerra, doncs, no reacciona.

ECT: Jo sent dir això però els partits d’esquerres em recorden molt a l’església, sempre van per darrere de la societat, sense adornar-se del que està passant…també es de veres que 35 anys després de la mort de Franco, el Partit Comunista, ser comunista, encara imposa molt… et diuen que ets un antic, un “diplodocus” pur…

JA: Quina és l’evolució previsible de tot això?

ECT: Crec que en els pròxims anys anirem a pitjor. En el País Valencià crec que passarà un temps en el qual tot seguirà igual o empitjorarà. El País Valencià no es significa pel seu grau d’excel·lència en educació, ni en assistència sanitària, ni en polítiques socials… Així que la nostra situació és tremenda però ho comentes i la gent et contesta que tenim el millor circuit de cotxes i això dels vaixells…

JA: La Copa Amèrica…

ECT: Sí, i això de les regates de la Volta al Món, ací a Alacant… I la gent t’ho diu… I no saps si parlen seriosament o t’estan prenent el pel. L’esquerra fa el que pot, d’acord, però no arriba a la gent. Els mitjans de comunicació tenen molta responsabilitat en el que passa. La gent pensa que això dels grans esdeveniments poden ser útils quan són absolutament perjudicials. A la gent no se li expliquen les coses com són. Encara que és veritat que la gent tampoc mostra interès per saber… està molt acomodada.

JA: S’imposen els valors de dretes?

ECT: En la meva opinió, l’esquerra no presenta una alternativa clara, nítida, amb compromís i assumint els riscos que es corren; no presenten l’alternativa que una part de la societat, la més conscient, està demandant.

Fotos: Robert Ortín.