CARLES CORTÉS: ""L'únic que ha unit el país estos anys ha sigut la construcció i la corrupció"

Autor teatral i novel·lista reiteradament premiat, Carles Cortés (Alcoi, l’Alcoià, 1968) ens rep a sa casa del centre d’Alacant i ens preparat un té. Ens asseiem a una sala d’estar de sostres alts i plena de coses, presidida per una màquina de gimnàs, i comença amb el seu llistat de receptes tranquil·les i senzilles. La primera: la gent ha de percebre que els polítics valen per alguna cosa. Senzill, a que sí? Cortés, professor universitari de Filologia catalana, fa girar la seua literatura al voltant de personatges femenins però no es capaç de dir al voltant de què fa girar el seu discurs l’esquerra valenciana. Sense un eix no hi ha roda i qui no roda no avança. L’ambigüitat pot ser una bona recepta literària però pèssima en política, sosté Cortés.

"Jo no crec que hi haja una dretanització al País Valencià"

"Zaplana va demostrar a la gent del carrer que qualsevol es pot forrar"

"Serà la dreta la que acabarà perdent"

"Si alguna cosa es pot tirar en cara als socialistes és l'ambigüitat"

"La qüestió pendent és sentir que els polítics són útils"

JULIÀ ÁLVARO: Com és que la dreta no es ressent electoralment de tots els escàndols que la rodegen, ni pareix que tinga desgats després de tants anys de govern al País Valencià?

CARLES CORTÉS: Vivim en una societat estranya, la gent de la meua generació crec que té una responsabilitat gran. Crec que nosaltres estem a mitjan camí entre la gent que va lluitar contra la dictadura i els que ara tenen 20 o 25 anys, els meus alumnes. Els de 20 anys són una gent que li costa rebel·lar-se davant una situació d'opressió o tant escandalosa com la que tenim ara. Jo, de tota manera, soc més optimista que altres als que escolte. Jo no crec que la gent s'haja acostumat a tanta corrupció. A vegades la societat ens sorprèn i es rebel·la, és el cas de la Guerra de l'Irac. Per què esta rebel·lió només explota puntualment? Doncs perquè la gent es còmoda... Que han fallat els partits de l'oposició? Això és una postura barata i fàcil, la culpa la tenim tots...

JA: Una rebel·lió sense lideratge no és senzilla, qualsevol reacció necessita un lideratge, no?

CC: És cert que ha faltat lideratge, però la rebel·lió que hauria d'haver heretat la meua generació i les que venen darrere no l'hem heretat perquè les condicions de vida que tenim ens satisfan. L'altre dia llegia una enquesta sobre situació econòmica i la gent té una percepció de que tot va malament però quan li pregunten per la seua situació personal, el percentatge de malestar disminueix molt. Per tant, hi ha un percentatge alt de la població que està còmoda com està. Això és merit de la dreta que ens governa, saber lligar valencianitat i comoditat amb el seu govern, per tant, això vol dir que per a que canviar si les coses van bé.

JA: Que té de diferent el País Valencià respecte a altres comunitat espanyoles que puga explicar l'hegemonia de la dreta?

CC: A veure, jo no crec que hi haja hagut una dretanització al País Valencià. Jo crec que seguim sent un poble més o menys laic, en general, igual amb l'excepció d'alguns aspectes de la ciutat de València... però crec que encara som un país laic i relativament progressista. El que sí hi ha hagut, a diferència d'altres territoris, és una permissivitat absoluta, tot era possible... i el responsable d'això és Eduardo Zaplana. Ell va demostrar a la gent del carrer que qualsevol es pot forrar, com es pot fer negocis sense escrúpols i seguim en això, en la ressaca. De tota manera, ja dic que soc optimista i vull pensar que s'acaben els dies de vendre fum ja que el seu model, el de la construcció de tot el territori, pareix acabat.

JA: Vols dir que el PP pot perdre les eleccions? Les pròximes?

CC: Jo no soc un especialista electoral... però em sembla que se'ls està desinflant el globus. Jo diria que els falten quatre any més, quatre anys més per administrar una bancarrota, un model d'una Generalitat fallida que, si no hi ha diners fàcils, és impossible de mantindre. Sense diners, sense comissions, sense clientelisme... jo no sé estos quatre anys com podran governar. Jo no crec que els pròxims quatre anys els governe l'esquerra i si ho fera seria un gran càstic. Sí, pense que serà la dreta la que acabarà perdent... Zaplana era un líder, Camps, ni això...

JA: L'esquerra, quin model alternatiu presenta?

CC: L'esquerra no pot basar tot el seu discurs en l'atac a la corrupció. Això és lent, el votant no reacciona fins que entén que els diners que desapareixen són diners de la seua butxaca. Ho veuran quan en els pròxims quatre anys, si segueix governant la dreta, no hi haurà diners per a res. Per tant, jo sí que crec que serà la dreta qui acabarà perdent.

JA: Quina opinió en tens dels diferents moviments socials que operen en el camp de l'esquerra?

CC: Està tot molt poc estructurat i és molt dèbil. No tenim ni una premsa escrita que agrupe tot el País Valencià. A nivell de ràdio i televisió, Canal 9 hauria de cobrir això i no ho cobreix, en absolut. El teixit social està molt fragmentat. No hi ha teixit cívic que agrupe tot el país. Hi ha excepcions, lloables, com els Casals Jaume I que trencarien una mica esta distribució provincial... Però els Casals Jaume I tenen més o menys implantació depenen de la localitat i de la gent que col.labore. Jo particpe en el d'Alacant però som una minoria. Falla això. No sé si te a vore amb la manera de ser dels valencians. Per a que governen gent i forces honrades faria falta que el teixit social responguera. El País Valencià s'estructura a nivell de festes, moros i cristians, falles, fogueres, bandes de música, magdalena... En cada poble hi ha una associació però no tenim una festa única, no tenim una associació única. En Catalunya tenen la sardana i la Mare de Deu de Montsserrat, ací no hi ha ni festa, ni patrona que servisquen d'unió.

JA: Un país sense res en comú.

CC: L'única cosa que ha unit el país en estos anys ha sigut la construcció i la corrupció. L'únic que ha unit a alcaldes des de Vinarós a Pilar de la Foradada ha sigut la construcció, un model econòmic que ens va donar deu anys d'alegria i ara ens dona penes.

JA: La construcció ha sigut el referent, el referent protagonizat per la dreta, i en front, que hi ha?

CC: En front, no s'ha sabut articular una esquerra. No estic apostant per una esquerra unida, per una plataforma conjunta, ni pel front popular... L'esquerra té matisos i això és positiu. Ja sé que molts socialistes diuen que la dispersió de l'esquerra els fa més febles, però jo no estic d'acord. Jo pense que ser d'esquerres és ser crític amb la societat i això comporta diferents opcions polítiques... Entre elles poden arribar a acords, hi ha govern municipals amb govern amb acords d'esquerres. El que és cert és que, sobretot, el Partit Socialista hauria d'enviar un missatge més clar. No parle de lideratges...

JA: Vols dir que no es qüestió de noms?

CC: No parle de noms perquè pense que això són preferències personals. Ningú haguera donat cinc cèntims per Camps i ara treu millors resultats que Zaplana. No és cosa de noms, és cosa de discurs. El que s'ha de fer és un discurs clar, no ambigu. Si alguna cosa se li pot tirar en carta als socialistes és l'ambigüitat d'alguns missatges. Un exemple, els socialistes valencians van votar en contra d'entrar a l'Institut Ramon Llull, un organisme dedicat a promoure la cultura catalana a l'exterior. Això no pot ser. L'ambigüitat no porta a enlloc, l'esquerra ha de fer un discurs d'esquerres, social, que marque distàncies amb la dreta, que il·lusione als votants.

JA: Per tant l'acció de l'oposició sí que ha d'ajudar a que el desinflament del que parles del govern del PP siga més ràpid.

CC: Sí, clar. Mira el gest d'oposició més evident dels socialistes en els últims temps ha sigut la tasca que ha fet el portaveu en Les Corts, Ángel Luna. Segurament gran part de les males cares i les cares atravessades de Camps han sigut gràcies a ell. Dient les coses clares, pel seu nom, com també fan Enric Morera o Mònica Oltra, el votant pot il·lusionar-se de nou per que veu una alternativa.

JA: Quina és l'alternativa?

CC: S'ha de marcar el límit respecte al PP... I el límit el té fàcil: oferir un discurs econòmic distint que no siga alliberar terreny i construir. S'han de buscar noves formes per il·lusionar al votant... No és tant una qüestió ideològica…

JA: Parles més d’actutuds que d’ideologies?

CC: Sí, més d'actituds que d'ideologies. Un exemple: jo soc d'Alcoi, un lloc on tradicionalment guanyava l'esquerra. Quan venen les municipals fa un parell d'eleccions que guanya la dreta però quan arriben les generals, guanya l'esquerra. Això vol dir que a Alcoi, quan són municipals, hi ha 5 o 6000 persones que s'abstenen però en les generals, quan troben l'ilusió de votar a Zapatero, guanya l'esquerra. No és gent que hui vota a Zapatero i demà, a Camps. No, és que no va a votar. Això és el que em fa sentir optimista: d'una banda que es recupere una part de l'abstenció de l'esquerra desanimada i, d'altra, que el vot no ideològic al PP vaja reduint-se fruit de tota la seua corrupció i la mala gestió.

JA: I més a l'esquerra del PSPV, que hi ha ?

CC: Mira ací a Alacant la gran oportunitat perduda va ser quan Esquerra Unida es va negar a anar amb el Bloc de cara a les últimes municipals, com en el cas de València. Si hagueren fet el pacte, hui a Alacant estaria governant l'esquerra. Però no. I, a més, la candidata socialista se'n va anar al cap de quatre dies, parle d'Etelvina Andreu. Ara, al menys, crec que encerten al col.locar a Elena Martín que és una dona de partit i que, si perd, es quedarà en l'oposició els quatre anys. Elx va ser al revés, es va salvar perquè l'esquerra a l'esquerra del PSPV es va unir, va eixir i va acabar donant el govern a l'esquerra. Per visualitzar la seua alternativa es fonamental que Esquerra Unida, el Bloc o Compromís han de responsabilitzar-se de participar en els governs, oferir la seua gestió, les seues formes de treballa i això pot ser bàsic per visualitzar l'alternativa de la qual parlem. En aquest sentit, el paper de l'esquerra més esquerra és molt important i si no es banyen ells en seran els primers perjudicats. Esquerra Unida a Alacant amb el seu no al pacte quasi ha desaparegut i, a més, ha fet possible el miracle de la substitució d'Alperi per una dona jove, Sonia Castedo, que ha donat nous aires al PP.

JA. Tot això del que estem parlant arriba i preocupa als teus alumnes de la Universitat?

CC. Hi ha un sector ideologitzat a qui els missatges que ixen des de l'esquerra els arriba perfectament, no dic els del PSOE, dic els grups a la seua esquerra. Però, en general, a la major part dels alumnes universitaris no crec que els arriben massa. Jo done classe a Història i a Filologia Catalana i allà estos missatges si que arriben. En canvi, crec que als alumnes que tinc de magisteri, que estan menys ideologitzats, els sonen les cares, les inèrcies... i crec que molts, moltíssims s'abstindran. Però no és un vot de castic, és que se'ls oblidara anar a votar. Se'ls oblidarà perquè no hi ha una xàrcia d'associacions que els arreplegue. Els grups polítics d'esquerra, també els que estan més a l'esquerra del PSPV, estan massa preocupats del discurs ideològic... i no es veu preocupació pel dia a dia. Esta és la qüestió pendent. Proximitat, sentir que els polítics són útils, que estan al costat i que es pot comptar amb ells.

Fotos: Robert Ortín.