Parlar ràpid, molt ràpid i molt concret. No sabria dir si és així perquè ja ha reflexionat sobre quasi tot i només li queda abocar-ne les conclusions o perquè el món li passa lent i el veu vindre. Reclama el que ofereix, intel·ligència al servei del compromís, i no assimila que moltes insignificances juntes pugan més que una bona anàlisi. Joan Francesc Mira (València, l’Horta, 1939) està en política des de sempre, des de la transició en les assemblees del socialisme nacionalista i últimament en les llistes electorals del Bloc. No es pot dir que siga profeta en la seva terra i la seva terra s’ho perd. Mentre parlem, asseguts en la cafeteria del Centre Octubre, em demana parar uns instants per alçar-se a saludar al centenari professor Josep Lluís Bausset, que acaba d’entrar i amb qui, quan jo el deixe en pau, farà tertúlia.
“La dreta te una visió del país superficial i folklòrica però els altres no tenen una visió alternativa”
“Existeixen moviments socials interessants [...] però estan contínuament bloquejats”
“Els socialistes no tenen un model propi i van a remolc de la dreta”
“Patim una espècia de gran resignació implícita”
“El PSOE encara no s’ha assabentat de que el Bloc hauria de ser el seu aliat natural per a una majoria alternativa”
JULIÀ ÁLVARO: Com s’explica que el Partit Popular, rodejat de problemes judicials i amb una gestió més que discutible, no només no experimente cap desgast electoral després de tants anys de govern al País Valencià sinó que les enquestes li auguren una millora en els seus resultats?
JOAN FRANCESC MIRA: En primer lloc, segurament, la societat valenciana no era allò que ens havíem imaginat fa 20 o 25 anys... republicana, lliberal, d’esquerres. Segurament hi havia un component molt més conservador del que pensàvem. Ací no hem tingut mai una dreta, allò que diríem, entre cometes, civilitzada, lliberal... Hem tingut una dreta bastant curta d’idees, pendent de les aparences, les floritures i l’autoexaltació absurda , amb un model de país arcaic, amb conceptes molt agraris, com a conceptes, eh? La realitat ha canviat però la imatge l’han mantinguda. A banda, la dreta en el govern no han sigut tan burros com podíem imaginar, han sigut més intel·ligents. S’han dedicat a projectar una imatge de país basada en aparences externes, en eslògans senzills i en buscar sempre un enemic de fora, siga el govern de Zapatero o els catalans, o els dos a l’hora i els ha anat bé. Els enemics estan fora i nosaltres som magnífics, més els grans esdeveniments... coses que donen una espècie de satisfacció superficial a un sector de la població que no s’ha acostumat a reflexionar, o no se’ls ha donat la possibilitat d’acostumar-se. Hi ha un decalatge entre la realitat i la percepció de la gent. Tenim indicadors pèssims en deute, en renda, en sanitat, en educació... però això no arriba a la gent...
JA. Alguna responsabilitat deuen tindre els partits d’esquerres en tot això, no?
JFM. L’esquerra absolutament majoritària, que és el PSOE, no ha sabut presentar una alternativa atractiva, una visió de país alternativa atractiva. Van governar durant molts anys però durant aquell temps no van fer res per canviar eixes actituds o mentalitats de fons arcaiques que et comentava. Van deixar el país bastant desarmat. Es va desmuntar, juntament amb la dreta, primer la UCD i després el PP, el projecte de país alternatiu al de la dreta de sempre. Era un model de país amb una imatge més moderna, més dinàmica, més tolerant, més progressista... i això va desaparéixer com a element d’aglutinació. Ho van desmuntar.
JA. I ara en l’oposició?
JFM. En l’oposició no han actuat. Han dedicat la major part del temps a les seues picabaralles internes, coses internes... Mira, el que era President de la Generalitat perd unes eleccions i immediatament se’n va. No es queda ací representant el seu model alternatiu al de la dreta, no. Se’n va. Pumba! Se’n va a un ministeri menor. Això és molt més seriós del que pareix... Els socialistes no tenen un model de país i la poca gent que la tenia, la que procedia de l’antic PSPV, està absolutament desactivada, se’n han anat a casa incapaços de suportar tanta mediocritat... i han passat a primera línia els pitjors, els que tenen la política com a modus vivendi... saben de baralles internes però no són capaços de presentar davant l’opinió pública un altra visió de país perquè no la tenen, no la tenen. Prova d’això és ara una cosa tan absurda com l’AVE a Madrid...
JA. Per què absurda?
JFM. Mira, el secretari general dels socialistes, el Sr. Alarte, en unes declaracions a la premsa, que jo he llegit, deia “el AVE que nos trae Zapatero y que traigo yo transformará la sociedad valenciana...” Això és absurd. És a dir, tu vas de pressa a Madrid i tornes i això transforma la societat valenciana... Això és la imatge de país que tenen, això és molt revelador, demostra la carència de model... La dreta té una visió superficial i folklòrica, basada en la falsedat... però els altres no tenen una visió alternativa.
JA. En el país hi ha gent que tinga eixa visió alternativa a la dreta que reclames?
JFM. Sí, molta...
JA. Però no arriben als partits? Ni ells, ni les seus idees?
JFM. Arriben fins on poden perquè se’ls ha privat de mitjans. No disposen de una televisió, ni d’una ràdio, no tenen una premsa... La poca premsa que no és pro-PP no projecta un model alternatiu... Hi ha coses. Per exemple, Escola Valenciana que mobilitza milers de persones tots els anys... Vol dir això que la societat no està morta, que hi ha una minoria molt activa... però els partits que podrien presentar una alternativa, parle del Bloc, de Compromís... no tenen com arribar a la gent.
JA. Dius que la societat no està morta...
JFM. No, no està morta... On hi ha un gruix ideològic o intel·lectual que no està controlat pel poder, les coses funcionen. Funcionen les Universitats, funciona un cert món intel·lectual, funciona la producció literària... tot això va en una direcció diferent a la línia de pensament majoritari de la dreta... Existeixen moviments socials interessants però... Mira, Escola Valenciana, que és el més extens, és potent però estan contínuament bloquejats... i després algunes altres iniciatives arranquen però els falta estructura i no es consoliden.
JA. I això com se soluciona?
JFM. És difícil... Jo no tinc una bola màgica. Sé el que faig jo, el que intente... Jo continue sent un militant actiu d’una manera de fer política valencianista, nacional i d’esquerres, més o menys d’esquerres, que és el Bloc. En este país hi ha hagut un bloqueig continu, des de la dreta a l’esquerra majoritària, a allò que políticament i ideològicament podria haver representat eixe model alternatiu de país... i sense un model alternatiu de país no hi ha res a fer.
JA. Has parlat de sectors amb pes intel·lectual, de l’existència de moviments socials valuosos però no sembla que tinguen articulació per arribar a les institucions polítiques.
JFM. Per arribar a les institucions polítiques necessites una força política i quant a forces polítiques n’hi ha una, que és majoritària, que governa; un altra que ha governat i que va deixar el territori com el va deixar i ara és incapaç de presentar un alternativa. Els socialistes només pensen en termes interns, que si Alarte, que si Pajín... Els socialistes no tenen un model propi i, per això, van a remolc de la dreta. Ara estan decidint si estan a favor o no que vinga Ferrari... No pot ser... I les forces minoritàries no tenen possibilitats perquè se’ls bloqueja, se’ls castiga... Fins i tot en la premsa suposadament progressista tot són tocadetes, picadetes...
JA. La veu dels intel·lectuals tampoc es pot dir que ressone amb força...
JFM. Una gran part del sector universitari, cultural intel·lectual.. han deixat de fer política. Quan arriben les eleccions algun d’ells es fa la foto amb el PSOE, i ja està. Hi ha una responsabilitat gran dels intel·lectuals progressistes que s’han desentés de la política.
JA. Què haurien de fer?
JFM. Qué haurien de fer?... Per exemple, participar en l’acció política i donar suport a forces pròpies del país que sí que tenen model de país.
JA. Quantes derrotes es necessiten perquè des d’algun àmbit de l’esquerra hi haja una reacció diferent a tot el que hem vist fins ara?
JFM. Ahhhh, això és una pregunta que no té resposta... De tota manera, jo no sóc optimista. No veig la manera... Si que veig la manera però no que hi haja desig en un sector important de la societat d’aplicar eixa capacitat d’alternativa ja que es tractaria de donar suport a forces polítiques que realment tenen un altra idea de país.
JA. On estan els lideratges que puguen facilitar eixe procés?
JFM. No és només de lideratge. És un qüestió que la molta gent valuosa que hi ha en el món universitari, cultural, en entitats cíviques pensen que sense una alternativa política no es pot fer res, que tot seguirà igual. Això no vindrà dels grans partits: Uns, els que governen, perquè ja estan bé com estan, i els altres perquè només estan en la cosa interna... Tot plegat suposa una sensació d’impotència, una degradació moral en el sentit que molta gent que hauria d’estar implicada, no ho està. Pense en la gent de la cultura, els intel·lectuals, que no hem sigut capaços d’articular cap tipus d’associació que projecte les necessitats del país...
JA. Valencians pel Canvi, que tu vas presidir, pretenia ser això.
JFM. Jo vaig impulsar això però la major part de la gent també participa d’esta espècie de passivitat... Patim una espècie de gran resignació implícita. Una resignació que afecta a l’esquerra en general i també a la que té un model alternatiu de país.
JA. Hi pot haver alternativa política sense el PSPV?
JFM. No, en absolut. Els que van intentar fer un altre tipus de Partit Socialista van ser anul·lats, o els han domesticat, o estan marginats.. Però així està el partit. Ells mateixos haurien de pensar que així no van enlloc, estan condemnats a estar sempre igual. Veient com estan els últims anys el PSOE, perquè a mi parlar del PSPV em sona a broma, veient el PSOE no imagine com poden canviar, perquè crec que no volen, no volen. El PSOE no canvia perquè no vol canviar. Hi ha una cosa molt important que són les idees, i d’això no en tenen. Ells estan en posa’m en la llista, posa a este, posa a aquell... però a les idees han renunciat. Tots això dels vestits... està bé, cal denunciar, però això no els donarà la victòria electoral. La gent espera una alternativa i ells no la donen perquè no la tenen.
JA. L’existència de tants focus de malestar com estan apareixent en la societat valenciana durant els últims anys creus que pot acabar concretant-se en alguna cosa?
JFM. El malestar queda com a malestar, no provoca l’actitud positiva de dir anem a organitzar alguna cosa, o anem a adherir-nos a alguna cosa de les que hi ha...
JA. I més a l’esquerra del PSPV, donats tots els dèficit que tu esmentes sobre el seu funcionament, per què no és consolida res potent? El Bloc, per exemple, en l’àmbit autonòmic no passa de tindre un paper testimonial.
JFM. Val el que t’he comentat abans, el Bloc, valga la irònica redundància, està bloquejat: no li dona suport ningú des de fora. Hi ha tot un grapat de col·lectius, entitats cíviques, del món universitari que no volen sumar-se a això... Preferixen estar esperant què passa amb el PSPV... No volen perquè això requereix compromís, participació, dedicar temps, esforços... Està bloquejat, com pots arribar a la gent si no ixes en els mitjans, en la premsa, en la televisió... Arriben on poden arribar... Per això on tenen contacte directe amb la gent, en els municipis, allà arriben però en els àmbits que necessites mitjans més generals, com que no es tenen... A més, el PSOE encara no s’ha adonat que el Bloc hauria de ser el seu aliat natural per a una majoria alternativa. El veuen com un competidor positiu i tracten de minimitzar-lo, posar-li bastons a les rodes. En lloc de pensar que si estos creixen a nosaltres ens interessa. No s’adonen que el PSOE sol no governarà mai, mai, en la vida... Com que són curts de mires, no veuen més enllà...
JA. No observes ni un fil de llum?
JFM. Sí, home... Ací hi ha una capacitat de resistència, minoritària, però resistència, molt gran... Hi ha un sector minoritari però significatiu de la societat que està ahí, resistint.
JA. I com pot anar més enllà de la resistència?
JFM. No ho sé. Torne a dir que jo estic molt decebut de tot eixe molt intel·lectual, acadèmic, que està passiu. L’única manera que passe alguna cosa és que esta gent done suport a unes determinades forces polítiques i fer-les créixer. No ho volen veure. Passen anys i anys i tot segueix igual. Sí, es queixen, protesten, fan tertúlies, fins i tot escriuen algun article però ahí estan, passius, com si res tinguera solució.
Fotos: Robert Ortín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada