ISABEL MORANT: “Al PSPV no crec que estiguen fent les coses malament sinó que els falta força"

"Al País Valencià no només estem en una ruïna econòmica sinó també moral"

"Davant dels abusos del PP no hi ha hagut resposta, ni de la política, ni de la ciutadania"

"Mentre els partits d'esquerres no s'òbriguen a una ciutadania més àmplia no hi ha res a fer"

"La gent que no militem tampoc no aprofitem les possibilitats de participació que tenim"

"Dins dels partits polítics hi ha por de ser porosos, no saben què es poden trobar"

Fem l’entrevista passades les vuit de la nit, sense llevar-nos l’abric perquè resulta que en el seu despatx de la Facultat de Geografia i Història la calefacció no funciona. Diu Isabel Morant (Almoines, la Safor, 1947), historiadora i membre del Consell Valencià de Cultura, que la Universitat de València no passa el millor moment i no es refereix a la calefacció, evidentment. Ha arrancat l’entrevista amb una idea fixa, que era explicar-nos totes les maldats del Partit Popular. No era el que a mi més m’interessava però estava clar que Morant tenia interès a deixar clares algunes coses per, a continuació, contestar el que jo li preguntava. Es tractava d’un pròleg a manera de “i ara, dit tot això, quina és la pregunta?” Isabel Morant és de tracte agradable i no l’ha molestada ni haver hagut d’esperar-se els vint minuts que hem arribat tard a l’entrevista.

Julià Álvaro: Com s'explica l'hegemonia electoral, i també en les enquestes, del PP, tot i els diferents fronts que té oberts?

Isabel Morant: Aquesta és la pregunta que et fa tot el món quan ixes de València. Hi penses i veus que les anàlisis que fa la gent són molt simples i desorientades. A mi m'agradaria viure en un país on el que els polítics fan tinguera a veure amb el resultat que després obtenen a les urnes... Siguen partits d'esquerres o de dretes. Encara que ja sé que la gent no vota igual a la dreta que a l'esquerra. Normalment a l'esquerra les coses li passen més factura. La dreta d'ací ha fet passar molt bé el discurs de la riquesa i el progrés econòmic i molta gent s’ho ha cregut. Era molt difícil oposar-se a aquest discurs, els grans esdeveniments... Ara les coses es veu que van malament, que estem en la ruïna i encara, però, hi ha molta gent que no n'està convençuda. Ara resulta que és més difícil de demostrar la nostra ruïna particular, ja que estem malament, molt malament a tot Espanya. La llàstima és no haver-ho demostrat abans, devia costar molt fer els números, o no es disposava de tota la informació... A més, nosaltres, ací al País València, no només estem en la ruïna econòmica, sinó també moral. No és només que es posen diners en la butxaca sinó que se'n burlen de tot i de tots, sense conseqüències. Jo tinc l'experiència de com es boicotegen les Corts, per exemple... És inadmissible. Mira, quan van començar els primers alcaldes de la dreta pensàvem que era gent que venia a fer diners però no a robar, una espècie de capitalisme net, però era una imatge idíl·lica, ingènua i no ha sigut a això... i això no s'ha destapat quan tocava...

JA: De qui és la responsabilitat d'haver arribat fins ací?

IM: Espera, espera... Perquè a més de fer-nos creure això de la riquesa, a més hi ha la qüestió de la identitat. Quan parlàvem de llibertat, amnistia i estatut d'autonomia teníem una imatge romàntica del nacionalisme. El nacionalisme també pot ser conservador i ells això ho han fet bé. S'han gastat molts diners i això els ha donat un gran rendiment i han fet una identitat del país a la seua mida.

JA: El PP treballa bé, però i l'oposició? Com fa els seu treball l'oposició? Quina part de culpa hi té l'oposició?

IM: A mi no m'agrada parlar de culpes... Ells fan un ús del poder trampós. S'han trobat una societat democràtica i l'han usada de forma perversa. De tota manera, a mi em sorprèn que abans del tema de la corrupció no s'haja parlat de fins a quin punt són mals gestors. El conseller Font de Mora, suposem, sembla nomenat per a carregar-se l'educació... Podríem parlar de la sanitat, però, de la cultura, què s'hi ha fet? Res.

JA: Jo et preguntava per l'oposició, pel que el PP té enfront.

IM: Jo no vull caure en la temptació de dir que la culpa és nostra... Ells han fet un partit de masses, eh? Però la pregunta teua seria enfront què ha passat...

JA: Sí.

IM: D'entrada et diré que jo no crec que tarde massa perquè tot això comence a explotar. Segurament, el que haguera anat més ràpid, ara que la socialdemocràcia està com està i que hi ha molts problemes, és possible que siga un poquet més lent. Vaig a la teua pregunta. Quan un perd les eleccions ve una època de davallada, una part dels teus t'abandona, és perd la il·lusió. A mi em sembla que molta gent, quan va perdre el PSOE, es pensava que la cosa no tenia tanta importància, que no seria tant greu, que era l’alternança... Jo, per exemple, no era capaç d'imaginar fins on ha sigut capaç d'arribar la dreta. Jo, quan Aznar va guanyar les eleccions i Zaplana va continuar normalment, vaig començar a preocupar-me. Em semblava que si tu, Aznar, vull dir, li guanyes les eleccions a un que se suposa que ha sigut corrupte, no es pot esperar que Zaplana es mantinga sense problemes.

JA: Això seria el primer moment, i després què?

IM: Sí, la primera etapa pot ser que tu et quedes un poquet parat però després arriba el moment aquest que jo deia de la necessitat de denunciar el que estan fent. I en eixe moment, sí que tinc la sensació que no hi havia ningú. Això és així. Ni tan sols la Universitat. Ja no parle dels polítics que era la seua obligació, parle també de la Universitat... Hi ha hagut una espècie de consentiment. Davant dels abusos del PP no hi ha hagut resposta, ni de la política, ni de la ciutadania. Hi ha hagut una resposta quan ha arribat això de la corrupció però a mi em sembla que les coses no es poden improvisar. Ara em sembla, en la meua opinió, que parlar només de la corrupció no és prou i, en qualsevol cas, s'hauria de començar pel principi, per quan Zaplana, per Terra Mítica, per tot el que ha anat venint i tindre un relat potent i aquest relat no està preparat.

JA: El PSPV et pareix una eina útil per a l'esquerra d'aquest país

IM: A veure... Jo no trobe molta diferència entre la societat valenciana i els seus polítics... Tant el PSPV com els altres. Hi ha una diferència, és veritat. Els polítics han estat elegits i, per tant, han de fer la seua faena. La resta, cadascú treballa en el que treballa. En aquest sentit, a mi sí que em pareix que hi ha hagut molt de temps que no han fet el que havien de fer. Dir ara si el PSPV és o no una bona eina... el que està clar és que tenim el Parlament que tenim. Crec que no s'ha fet tot el que s’havia de fer i que mentre els partits d'esquerres no s'òbriguen a una ciutadania més àmplia no hi ha res a fer. Això és fonamental. O l'esquera s'obri i fa un moviment més fort, amb més gent i amb més contacte amb les coses que passen al carrer o això no anirà bé. El que passa és que això és contradictori amb l'actitud de la gent d'esquerres.

JA: Vols dir falta de compromís?

IM: No, falta de compromís , no...

JA: Compromís partidista...ç

IM: Exacte, exacte...

JA: Però parles de militar?

IM: No, no. El que vull dir és que perquè les coses pogueren anar millor s'hauria de tindre més força i per això fa falta més gent.

JA: Et pareix que l'esquerra valenciana aprofita el capital humà que té a la seua disposició?

IM: Tinc la sensació que l'esquerra constituïda en partits no aprofita prou la gent que està en el seu àmbit, també tinc la impressió, però, que la gent que no militem tampoc no aprofitem les possibilitats de participació que tenim. Ho he dit abans, la societat i els seus polítics són pareguts. Tinc la sensació que ho deixem tot en els partits polítics i si no fan una determinada cosa els critiquem, no tenim, però, ni el costum d'actuar com a ciutadans ni la confiança en la nostra capacitat...

JA: I els partits d'esquerres, sols, podran donar-li la volta al mapa electoral valencià

IM: Jo crec que això del PP com més va pitjor; perquè el PSPV guanyara les eleccions, però, hauria de fer una esforç... Necessita més capital humà, més esforç conjuntat. A veure, el PSPV és el partit més gran i s'hi ha de confiar, però o funciona o no en traure'm trellat... Només enfortint-se funcionaran.

JA: Quan parles de capital humà, penses en la necessitat de participació per la base o penses en les persones que han d'assumir el lideratge?

IM: Les dues coses, falten líders i bases. Ja sé que en la societat de la comunicació funciona així, però un líder o dos poden ells a soles? No ho crec. Em pareix que falten més líders en tots els llocs, la gent que milita, cadascú en el seu àmbit, han de ser líders..

JA: En aquest sentit, et sembla que per l'esquerra hi ha desafecció per la política?

IM: Em sembla que des de l'establiment de la democràcia, des que els partits polítics s'han consolidat, hi em confiat... que ho facen. I això comporta que quan ells s'equivoquen ens enfadem, els diem de tot, ja no volem saber-ne res... És culpa només de la ciutadania? No. És culpa també dels partits que se n’han distanciat, que no han fet res per acostar la gent cap a ells. Si pense en Obama, o en Segolene Royal quan va intentar ser presidenta de França, considere que van arribar on van arribar perquè van ser porosos. Una ciutadania és més participativa si es busca, si es cuida.

JA: Veus per algun lloc, siga de baix cap a dalt o a la inversa, alguna iniciativa en el sentit de buscar més participació, més mobilització pel cantó de l'esquerra?

IM: Jo crec que dins dels partits polítics es té por a la porositat. No saben que es poden trobar... A més les estructures internes són poc favorables que les sacsegen des de fora...

JA: Però això és impropi de l'esquerra, no?

IM: Imagine... No, no imagine, n’estic segura, això és impropi de l'esquerra. Si algun retret li faria als partits d'esquerres, assumint la part de culpa que com a ciutadana tinc, és esta falta d'obertura a la societat. Ara, i cap el futur, cal obrir-se, carregar-se de força. Això és el que han de fer els partits.

JA: I si no ho fan els partits? Pot ser des de la societat mateixa d'on isca aquesta necessitat d'una nova manera de fer les coses? Amb més gent, amb més debat?

IM: Ha de ser un conjunció. Jo, en àmbit reduït, he intentat iniciatives de l'estil de plataformes i m’adone que tenim tots molt poca força. Mobilitzen coses puntuals, com ara la guerra, això sí, després, però, coses més generals no hi ha manera.

JA: Vols dir que ni els partits podran a soles, ni...

IM: Els partits podran només quan aquesta gent que ens governa s'afone més i podran a soles si s'enforteixen molt més. Cal un relat molt ben elaborat que explique què està passant i què es pot fer, i cal que en tots els sectors socials hi haja referents que siguen capaços d'explicar aquest relat. És qüestió d'anar multiplicant i anar avançant. Un dia poden ser els partits els que diguen: això!... i la societat seguir. Un altre dia poden ser els mestres o qui siga... la societat i els partits els que seguisquen. Com a resum et diré que quan veig actuar el PSPV no crec que estiguen fent les coses malament sinó que els falta força. Força vull dir multiplicar-se per trenta, per seixanta, per cent, per sis-cents.