“Si el que li fa falta a la gent és que siguem més de dretes, hem de ser més de dretes”
“[Unitat de la llengua?] De banderetes ja n’hem tingut suficient”
“El PP, en estos moments, no té adversari enfront”
“L’element fonamental per a explicar la falta de renovació en el PSPV és Lerma”
“El PSPV-PSOE no pot ser una plataforma per a créixer perquè els que estan no volen que entre ningú més”
Ens rep al seu despatx que dona als Jardins del Túria, just en front del Museu Sant Pius V. Ens assentem en uns sofàs de pell negra, un davant de l’altre, amb una tauleta pel mig. Al costat d’Asunción està Dolors López, membre del Consell d’Administració de RTVV i la persona a través de la qual hem concertat la cita. Elegant, com un pinzell, Antoni Asunción (Manises, L’Horta, 1951) té un discurs tancat i no es deixa a si mateix ni opció per a dubtar. Pose la gravadora en marxa i, quan porta cinc minuts contestant, ens adonem que l’aparell no funciona. No passa res, tornem a començar, repetim, repeteix. Ni en eixe moment abandona el mig somriure que l’acompanya sempre i li dona un parar de qui està de tornada de la majoria de coses.
JULIÀ ÁLVARO. Quina explicació trobes a la manca desgast electoral que, a la vista de tots els resultats dels últims anys, les enquestes del últims mesos, té el PP al País Valencià?
ANTONI ASUNCIÓN: No… Jo crec que el PP en estos moments no té adversari enfront, la sensació és que no hi ha adversari perquè davant del PP no hi ha molta cosa. Intentaré matisar… Jo et podria preguntar a tu: del que diu el Partit Socialista, a tu, què t’agrada? Només una, cap?… Estem fent de fiscal, ens dediquem a acusar però el que representa l’alternativa no pot ser el fiscal, qui represente l’alternativa ha d’arrear quan interesse però estar a disposició de poder fer concessions quan toque… I sobretot no s’ha d’insultar mai els votant del Partit Popular perquè d’allí s’han de traure els vots per a guanyar. Si es limita a administrar el vot consolidat de l’esquerra, no n’hi ha prou, perquè la diferència és molt gran. Encara que vaja a votar tota l’esquerra cabrejada que es queda en casa no n’hi ha prou, has de tirar del que hui té el PP. Has de reconduir el teu discurs i eixamplar-lo, no deixar per l’esquerra però guanyar pel centre.
JA: Abastar-ho tot és impossible.
AA: Es tracta d’eixamplar el discurs… No perdre per l’esquerra però encara que per l’esquerra deixes alguna cosa, no passa res. Si per l’esquerra et repela vots Esquerra Unida, ja et val perquè per a la investidura t’acabaran donant suport. Negant el pacte saps que està ahí, per tant és per la dreta per on has d’obrir el ventall, has d’obrir, pel centre has d’obrir…
JA: Això vol dir, en resum, ser més de dretes?
AA: No, això vol dir no radicalitzar posicions. L’evolució normal de la democràcia és que els extrems es van despenjant. Entre la dreta i l’esquerra es configura un bloc ple de matisos però ni la dreta revoca les lleis aprovades per l’esquerra, ni a l’inrevés. A Espanya ja en tenim molts exemples, hi ha queixes, protestes, però res més. Això també es mostra de maduresa democràtica, al remat, maduresa política. Encara estem lluny de països com els Estats Units…
JA: Eixe és el model?
AA: Bo, els Estats Units són un exemple de país que no ha tingut trencament democràtic des del moment del seu naixement com a país i ja han ajustat mecanismes que ací encara són incipients. Parle dels instruments de la societat de participació. Ací els pilars fonamentals són els partits polítics, per més que els critiquem, però no s’ha descobert cap instrument millor. Ells el que han fet és procurar llevar-li el pes institucional, d’aparell, llevar-li el pes dels partits del segle XIX a Europa i deixar-los com a instrument de la societat que es pot manejar des de fora pels propis ciutadans. Aconsegueixen major implicació i participació de la ciutadania en el funcionament dels partits. Això em pareix que és molt interessant, si no es fa això els partits van per un costat i la gent per un altre.
JA: Has dit que enfront del PP no hi ha res, parles de discurs o de persones?
AA: És que el discurs el fan les persones. Si hi ha equips, hi ha empreses, hi ha partits. Tu pots tindre un discurs molt ben elaborat en un paper però si no eres capaç de fer-lo arribar a la gent no serveix per a res, és exactament igual que si no tingueres discurs.
JA: També has parlat de no radicalitzar les posicions, en què és radical hui el PSPV? En la seua denúncia de la corrupció és radical?
AA: En el tema de la corrupció el que jo dic és que el PSPV no pot ser solament fiscal, un partit no ha de suplantar el fiscal. Tu, com a partit, has de donar alternatives. Jo he vist de prop casos de corrupció. Jo vaig arribar a l’etapa final d’un govern [de Felipe González, en 1994] i em van agafar enmig d’aquella foguera i ser que la justícia és lenta però arriba. Ací pareix que no haja de passar res, que hi ha molta imputat i no passa res… però sí que passa, al final passa, perquè els del Ministeri de l’Interior anaren tots a presó. Per això és un tema que cal usar-lo adequadament, però no com a exclusiva aportació política del Partit Socialista, tu has d’explicar què penses fer, tot el que vols canviar.
JA: Més concretament, és radical demanar la dimissió de Camps?
AA: No, no, no vull dir això… De tota manera la dimissió o no de Camps és problema del PP, a qui més li interessa hui que Camps continue és al Sr. Alarte. Al PP, el que més li interessaria és canviar de cavall…
JA: Però tu demanaries la dimissió de Camps?
AA: Jo l’he demanada, durant les primàries, l’he demanada… El més normal seria que se’n anara i si el rehabiliten després que torne… Dit en confiança, per al PSPV, el millor és que es quede.
JA: Quan dius que el PSPV ha de disputar els vots de centre al PP, això suposa intentar temperar els missatges? Això suposa indefinició calculada per a no molestar ningú?
AA: No, això vol dir sobretot claredat. S’ha de saber que no estem contra els empresaris, i dir-ho. Explicar que el teixit empresarial és imprescindible. S’ha d’explicar que sense el sector privat no hi ha sector públic. Hem de dir que s’ha de crear riquesa per a poder repartir-la, per a poder gastar i, clar, gastar adequadament. Igual d’insolidari és no pagar els impostos que malgastar-los. I la gent ho entén. S’ha d’explicar que el fet que els bancs no donen crèdits posa en risc el futur de les empreses mitjanes i xicotetes i que, per tant, cal apuntalar estes empreses, si són viables, clar… Això és més de dretes? Doncs molt bé, si el que li fa falta a la gent és que siguem més de dretes, hem de ser més de dretes.
JA: Així les coses, l’esquerra valenciana, més concretament, el PSPV, hauria d’agafar banderes que fins ara eren les que utilitzava la dreta? Per exemple, els socialistes valencians s’han de sumar al discurs de “Zapatero ens discrimina”?
AA: Jo crec que això és un victimisme exagerat i que, a més, no és cert. Qualsevol persona mínimament informada veu que això no és cert, que és tot victimisme.
JA: Doncs hi ha prou consens social sobre que la discriminació existeix…
AA: Té poc sentit, però tu, partit socialista, has de saber desmuntar la farsa… És com això dels grans esdeveniments… L’esquerra el que ha de demanar és que les coses s’expliquen de forma clara. Mira, si ve una empresa ací i vol invertir i vol fer alguna cosa viable i que crea riquesa, vegem com els podem ajudar des de l’administració però qui fica els diners ha de ser l’empresa, no l’administració. Si el que vol l’empresa és que jo li pague, això no. Això ja ho vaig criticar jo el 99 en Terra Mítica i ja vaig dir de què anava a morir i va morir d’això… Així que ja està bé.
JA: Més coses, el transvasament de l’Ebre, què haurien de fer els socialistes?
AA: Mira… Ni sí, ni no, ni tot el contrari. De tota manera, és molt difícil que es faça. Ni Franco el va poder fer. El tema de l’aigua és molt irracional. La realitat és que fan falta els transvasament i també, les dessalinitzadora. És un conjunt de coses. A l’Albufera, per exemple, fa falta una estructura de drenatges perquè no es reblisca… Per tant, hi ha moltes coses a fer i no es pot dir ni no als transvasaments, ni no a les dessalinitzadores.
JA. Un altra qüestió que el PP trau com espantall quan ho considera oportú, mentre el PSPV passa de puntetes, la unitat de la llengua.
AA: Jo crec que això ja no és ni revisable, es tornar a caure en els debats de fa 30 anys. Jo aquest tema el deixaria com està, no el tocaria… De banderetes ja n’he tingut prou.
JA: La renovació. En el PSPV es parla de renovació des de fa 15 anys però sembla que sempre està pendent. Tu vas estar en aquell Moviment pel Canvi que va portar Joan Romero a la secretaria general del partit després de la derrota electoral de 1995.
AA: Jo el vaig encetar i vam pactar amb Joan Romero, que era el lermisme, una part del lermisme, perquè només així podíem fer real el canvi.
JA: Allò va ser un fracàs.
AA: Sí, perquè Romero va tindre tendència al seu espai natural i ens va marginar totalment de l’estructura del partit. Garcés i jo vam quedar malament en aquell congrés perquè la gent que ens havia donat suport va ser desplaçada de la direcció i es va configurar una àrea de Romero i lermista que excloïa la gent que aportàvem Garcés i jo.
JA: I des d’aquell moment…
AA: Des d’aquell moment, de renovació en renovació per a seguir igual que sempre… Ací a Lampedussa se li hauria de fer un monument.
JA: I en la llegenda del monument, quin text posaries per a explicar què ha passat?
AA: L’element fonamental per a explicar la falta de renovació en el PSPV és Lerma, el “savoir faire” de Lerma que controla les finances del partit des de fa 30 anys…
JA: Però en estos últims anys han canviat molts noms, moltes cares, l’edat del dirigents ha baixat considerablement.
AA: Sí, però els tics del PSPV són hui els mateixos que els de fa 30 anys. Quant a les minories, participació, democràcia interna… són principis que estan en les normes que ha de regir el funcionament del partit i, simplement, no es compleixen.
JA: I això com es trenca? Es pot trencar des de dins del partit?
AA: És difícil perquè en el PSPV s’estan fent purgues simplement contra aquells que no fan costat a la direcció. Això, fa 30 anys, no passava. Jo tenia a la germana de Lerma en la Diputació i mai no li havia fet pagar les diferències que podia tindre amb el seu germà… Mira, el gran problema és l’equip dirigent PSPV. En les empreses si hi ha un equip dirigent tot funciona. Ací el producte és bo i es ven, s’ha demostrat, i si no funciona és perquè l’equip no val res.
JA: L’organització, els òrgans de direcció més enllà de l’Executiva, estan plens de gent suficientment preparada i amb la suficient experiència per a detectar les mancances que denuncies i les seus veus no coincideixen amb el que tu planteges.
AA: No, perquè hi ha un pessebrisme que s’ho ha menjat tot. En estos moments, la lluita ideològica no existeix. La gent s’acosta al partit com qui va a la recerca d’un lloc de treball. Això és un gran problema.
JA: Però el partit no pot ser el culpable universal, després de 15 anys, com pot ser que la societat valenciana, la part més progressista que té al PSPV com a representant principal, no haja estat tampoc capaç d’espentar per a trencar aquest equilibri pervers que descrius?
AA: No deixen, com han a espentar? Tu espentaries una alternativa en la qual has de renunciar a drets fonamentals per a participar? Però si quan algú demana afiliar-se i veuen que tens un cert nivell te la retarden i no entres. Això és impossible. Tu has d’obrir el partit, no esperar que vinguen de fora. S’ha de fomentar la participació, qualsevol votant ha de poder fer sentir la seua veu, opinar.
JA: Creus que al País Valencià hi ha espai per a una nova força política?
AA: En este moment, no. En este moment jo no m’ho plantege, crec que s’ha d’exhaurir el que tenim. Jo vaig entrar en el Partit Socialista, després d’espigolar per altres llocs, perquè pensava que era l’instrument adequat per al canvi… i no he canviat d’opinió, fins ara, però no vol dir això que no canvie.
JA: L’esquerra valenciana aprofita bé el capital humà que té a la seua disposició?
AA: No, no. Hi ha molta gent que està per ahí, que no troba l’abric per a estar en una plataforma que aglutine, que servesca per a unir, no? Crec que en estos moments el PSPV-PSOE no pot ser això, no pot ser una plataforma per a créixer, perquè els que estan no volen que entre ningú més.
JA: Per acabar, quan mires a l’esquerra del PSPV, que et pareix el que veus?
AA: Ja t’ho he dit, crec que nosaltres no hem de mirar a l’esquerra. Jo no mire cap a l’esquerra, no hi ha res que m’interesse allà. No hi mire, no hi mire.
Fotos: Robert Ortín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada