ALBERT TABERNER:"“Si l’onada de l’esquerra creix, la gent s’apunta"

“L’esquerra, mentre no es recupere el valor de la política, ho té difícil”

“El PSPV en solitari no és alternativa”

“Només articulant una esquerra més o menys plural es pot obrir una perspectiva de canvi”

“En política no hi ha segones parts”

“Des de la pluralitat democràtica s’haurien de buscar espais d’encontre”

És una espècie de mapa humà de l’Horta Sud ja que va nàixer Aldaia (1950), va ser el primer alcalde democràtic d’Alaquàs, fa classes en La Comarcal de Picassent i resideix a Alcàsser, al grup de cases conegut com la “Xicoteta Rússia”. Albert Taberner és un home dialogant que enganya sense mentir: no viu en els dogmes però sí en els principis, així que tot té un límit. El seus alumnes ho saben bé, una cosa és discutir-ho tot i un altra perdonar els deures. Ara està un mica delicat de salut per culpa del maluc i la tensió, així que quan ens convida a una cervesa ell es conforma amb un got d’aigua. Com en política, quan després de liderar Esquerra Unida ara es conforma a donar la seua opinió a qui li la demana, que no és poca cosa.

Julià Álvaro: Quina explicació li trobes al fet que el PP, tot i els diferents problemes que el rodegen, continue eixint guanyador amb gran diferència de totes les enquestes que ixen publicades.

Albert Taberner: No tinc resposta. Crec que els cicles són llargs. I en aquests moments, en l’àmbit mundial, hi ha una ofensiva de la dreta per a transformar el model econòmic i social europeu i desmantellar-ho tot. En eixa perspectiva el lògic seria que una proposta de l’esquerra fóra convincent però no, passa el contrari. Possiblement els valors de la societat també han canviat. Potser la gent pensa que les conquestes són per a sempre, que no cal lluitar. El que passa és que les mesures que estan apareixen podrien fer obrir els ulls a la gent.

JA: No ho diràs pel País Valencià.

AT: Sí, és de veres que jo tampoc veig que en aquests moments hi haja possibilitats de canvi… Però m’agradaria recordar, perquè és una cosa que jo sempre he tingut molt present, allò del pessimisme de la raó i l’optimisme de la voluntat. Des del pessimisme de la raó hem de fer bones anàlisis, ser crítics i des de l’optimisme de la voluntat s’han d’articular les alternatives que facen possible el canvi. Que no serà ara? L’esquerra el que ha de fer és treballar i transmetre l’optimisme que el canvi es possible, en democràcia sempre és possible.

JA: En pocs indrets d’Espanya pareix que la gent tinga menys confiança en l’esquerra que al País Valencià. Si es repassa el mapa d’Espanya, en pocs llocs l’esquerra està tant lluny de la possibilitat de governar com ací. Ací pareix que no hi haja partit, partit en el sentit de competició.

AT: No ho crec. Jo crec que en unes eleccions sempre hi ha partit. Però cal tindre realisme. Quan nosaltres estàvem en Esquerra Unida sabíem que podíem esperar estar en el 7, en el 8, en el 10, en el 12 per cent de l’electorat… però això no volia dir que no hi havia partit, que no calia treballar. Tu has de treballar i saber que has de representar a una gent que confia en les teues propostes. Davant d’unes eleccions sempre hi ha partit. L’optimisme de la voluntat. Si no, no cal que l’esquerra es moga, no cal que faça programes…

JA: Però haurà de saber com i cap a on moure’s, no?

AT: El que passa és que l’esquerra, quan lluitaves contra Franco, per la democràcia, per les llibertats… els objectius estaven clars. Ara sembla que anem a la marxeta, que l’esquerra va a la marxeta. Quins reptes il·lusionant llança l’esquerra a la gent jove? Pocs, pocs. El tema de la immigració: com el tracta l’esquerra i com la dreta? La dreta ho fa des de l’extremisme, des de la falta d’humanitat… I l’esquerra? Què en diu l’esquerra? Pareix que no tinga res a dir.

JA: L’esquerra arriba a la gent? La política arriba a la gent?

AT: On no hi ha política hi ha feixisme. Si hi ha política hi poden haver errors, hi poden haver desvergonyits, que s’han d’apartar però la política no és això, ni els polítics són això majoritàriament… Ara es parla de les ONG, i es diu que el futur són les ONG… Tot i reconeixent el paper fonamental que compleixen les ONG, jo el que dic és que les ONG no són més transparents que un partit polític, ni més democràtiques… O l’església, l’església és més democràtica que els partits? La societat ha de recuperar el valor de la política i l’esquerra, mentre no es recupere el valor de la política, ho té difícil.

JA: Però la responsabilitat d’això, la màxima està en els mateixos partits d’esquerra, en els seu discurs i, sobretot, en la seua pràctica, no?

AT: Els partits no tenen mala voluntat… però pareix que el debat polític no interessa ningú, interessen més les motos, els cotxes… Quan estava en les Corts comentàvem que la responsabilitat de la Generalitat és assegurar un bons sistemes públics d’educació, sanitari i de protecció social però ara sembla que el centre de l’acció política siga organitzar “saraos” i “grandes eventos” i la gent ho segueix i es mobilitza per veure un vaixell allà lluny…

JA: El PSPV està a favor de Copa del Amèrica.

AT: Clar…

JA: L’esquerra quina alternativa proposa?

AT: No sé el que s’ha de fer. Quan en Esquerra Unida estaven contra els grans esdeveniments teníem el 7 per cent de l’electorat. Quan l’esquerra diu això no és el prioritat, el que cal és que hi haja una bona sanitat, una bona educació, unes bones infrastructures… això tenia el 7 per cent els vots…

JA: Hui Esquerra Unida firmaria eixe 7 per cent.

AT: Sí, hui es firmaria…

JA: Hi ha possibilitat de canvi al País Valencià que no passe pel PSPV?

AT: Si abans parlàvem que no hi havia partit entre la dreta i l’esquerra, sense el PSPV no és que no hi haja partit, és que no hi ha ni porteries. No veig jo que hi haja una davalla del PP i que siguen Esquerra Unida i Compromís els que arrepleguen la majoria. Un altra cosa són les relacions dins de l’esquerra. Només articular una esquerra més o menys plural però amb una forta vocació d’entesa pot obrir una perspectiva optimista, de canvi. A l’inrevés, el PSOE en solitari no serà alternativa, ni ho seran Esquerra Unida o Compromís.

JA: La dreta pot perdre les eleccions o l’esquerra les han de guanyar?

AT: Pareix un criteri universal que les eleccions sempre les perden els que estan en el govern… Que el PP ha fet mèrits per a perdre les eleccions al País Valencià? Els ha fet fins a la sacietat…

JA: Però no les perd.

AT: No les perd? No ho sé. Crec profundament en l’optimisme de la voluntat i en el fet que l’esquerra ha de treballar fins l’últim moment. Et dic una cosa, si d’ací a les eleccions, els tribunals de justícia demostraren que tenim un govern de corruptes, moltes persones lligades al govern de la Generalitat condemnats per corruptes… el PP pot perdre les eleccions. Estic convençut.

JA: Però les diferències són molt grans. El PSPV va tindre en les últimes autonòmiques menys vots del que va tindre en l’any 1983. El PSPV, que va obtindre 800.000 vots, hauria de créixer un 50% per arribar al 1.200.000 del PP.

AT: En una democràcia els partits en el govern no són eterns. Alguns partits socialdemòcrates que han governat molts anys han acabat perdent i partits de dretes, igual. En una democràcia guanya el que convenç en un determinat moment, el dia de les eleccions, a la gent.

JA: Em sabries interpretar que passa en el PSPV perquè, des de fa quasi 15 anys, és parle de renovació sempre com una cosa pendent?

AT: Els partits s’han de renovar, s’ha de donar pas a la gent jove, deixar lloc, també en la direcció. El que passa és que és una errada greu confondre renovació amb la jubilació de gent que continua conservant una part de la capacitat política de pròpia organització. Crec que això és una errada i em pareix que això s’està pagant. Crec en la renovació però es pot estar en una tercera o quarta fila però sent ben útil, ben útil… Em pareix una errada prescindir de gent que als 50 anys estan ja jubilats.

JA: Pareix que la renovació són només noms i cares però es parla poc de renovar formes, estratègies, discursos…

AT: Moltes vegades les propostes de renovació són cridaneres però no sé si massa efectives. Per exemple, les primàries. Crec que els partits han d’avançar en la democràcia interna però no crec que fer o no fer primàries siga determinant de la democràcia interna dels partits.

JA: L’esquerra aprofita el capital humà que té a la seua disposició?

AT: No, jo diria que més prompte no. És el que et deia, a la gent que durant anys han estat treballant en el món de la Universitat, dels sindicats, de l’associacionisme… no sé si està gent té el paper que li tocaria… Mira, jo en el seua dia, des de Nova Esquerra, vaig votar per la integració en el PSOE, encara que jo per qüestions personal no vaig entrar. El que sí que vaig fer és dir que podien comptar amb mi per a col·laborar. De fet, quan la reforma de l’Estatut, el PSPV va crear una comissió d’experts, jo no sóc un expert però havia participat en les dos minireformes que s’havien fet i tenia l’experiència de 12 anys en la Comissió i la Ponència de la reforma de l’Estatut, així que em vaig oferir, els vaig cridar els vaig dir: “si voleu alguna cosa de mi…” I encara és el dia que m’han de dir alguna cosa…

JA: I per què es comporten així?

AT: No ho sé. Jo sé que hi ha gent tant en el PSOE com en Esquerra Unida que tindria coses a aportar però no es compta amb ells. Mira, si l’esquerra es preocupara d’articular grups de persones per escoltar la seua opinió, només escoltar, en tindria moltes… però no ho fan.

JA: No ho fan per por? Per desconfiança?

AT: No, no sé. Jo vaig participar dos anys en les tertúlies d’Info TV, juntament amb Pere major, Vicent Soler i Joserra Garcia Fuster… i crec que dèiem coses que estaven bé. Teníem aspiracions d’estar en un altre nivell? Ocupar trinxeres? No. En política no hi ha segones parts. Sempre hi ha una primera part i quan arriba la segona part ja la juguen uns altres. Els dirigents polítics en este país mai no han tingut una segona part. Per tant, eixa por al fet que la gent que podria aportar alguna cosa poguera ocupar els espais de poder és un error.

JA: Una pregunta que tu m’has de poder contestar, per què a l’esquerra del PSPV fa la sensació que s’està en la croada permanent de demostrar que tot es pot dividir per dos? Per què tanta divisió?

AT: L’esquerra tendeix a ser crítica, i això està bé, però s’hauria de procurar… Mira, em pareix bé que hi haja un PSOE, una Esquerra Unida i un Compromís, em pareix bé… però la pregunta que em faig és: tantes diferències hi ha entre estes tres formacions perquè hi haguera un cert enteniment en el camp de l’esquerra…

JA: Parles de llistes unitàries?

AT: No, no, que va... Estic parlant d’enteniment… De tota manera, a mi em va paréixer molt bé quan Esquerra Unida i Compromís van anar junts i molt mal quan trencaren, igual que Esquerra Unida i el Bloc van fer coalició en 1987 i molt mal quan trencaren… Esta manera de pensar l’he tinguda sempre. S’hauria d’entrar en el terreny de la sensatesa i no de la divisió, divisió… Sentit comú. Esquerra Unida vol fer la revolució? No, crec que no. Aspiren a la revolució? O aspiren a estar en política per a modificar-la? Jo supose que el segon, no? Molt bé. És compatible això amb propostes reformistes amb l’altra esquerra majoritària que és el PSPV? Jo crec que perfectament. És possible que el Bloc reconega que també hi ha valencianisme en altres formacions? És possible que els ecologistes puguen integrar-se en grups majors i fer política? Jo crec que sí, que tot això és possible…

JA: Però no passa.

AT: No, no passa, però tot això és possible i des de l’entesa política, que no des de la unitat, tot això és possible i es podria despertar la il·lusió en el camp de l’esquerra i tot el món sentir-se representat. Des de la pluralitat democràtica, des de la pluralitat que li es pròpia a l’esquerra, s’haurien de buscar espais d’encontre.

JA: I qui és més reaci a això, el gran, el PSPV, o els xicotets?

AT: No ho sé…

JA: El PSPV té por a allunyar-se del centre i en Esquerra Unida es confia poc en el caràcter esquerra dels socialistes...

AT: És un error… Jo en Esquerra Unida he sentit allò del ‘PP i el PSOE són el mateix’… No és veritat. Em sembla que la gent no funciona electoralment en estos termes. Si l’onada de l’esquerra creix, la gent s’apuntarà a l’onada i si l’onada va cap avall, la gent s’esborra. Hi ha hagut experiències que demostren que col·laborar va bé i, fins i tot, compartir llistes electorals… i també el contrari. Per exemple, quan en el 2000 Frutos i Almunia feren l’acord, hi ha qui diu “allò va ser un desastre”, “fatal”… Doncs jo estic convençut que aquelles eleccions hagueren sigut un desastre per a l’esquerra encara que aquell acord no s’haguera produït. En aquell moment, com ara, l’onada de l’esquerra anava cap avall però això es resolt treballant i treballant… i sent combatius, i tenint il·lusió, que això canviarà, quan siga, però que cal treballar perquè canvie demà, l’optimisme de la voluntat.