GLÒRIA MARCOS: “Hauran de passar molts anys perquè hi torne a haver un pacte [entre Esquerra Unida i el Bloc]”

Fa sol, aquell sol d’estiu sense ser estiu, i Glòria Marcos (València, l’Horta, 1950) arriba a la terrassa on hem quedat, prop de sa casa, en el centre de València, amb unes ulleres fosques. Tanta llum li fa mal als ulls. Quan mira a l’esquerra valenciana no té els mateixos problemes. Ho veu negre. En general, no és optimista. El PSPV li inspira poca confiança i si es refereix als grups que hi ha més a l’esquerra dels socialistes, que és on està la seua Esquerra Unida, diu que d’unitat res de res, que no pot ser, que és impossible. Marcos resulta pròxima i defensa la coherència en política, el joc net, però és pragmàtica i es nota que accepta que a vegades cal pegar alguna colzada.

“La corrupció s’ha estès i la gent ha arribat a pensar que tots ens podíem beneficiar d’ella”

“Pot ser que el PP perda uns pocs milers de vots, però és que els socialistes en perdran molts més”

“La por impedeix a l’esquerra presentar un discurs alternatiu de veritat”

“El PSPV ha desmuntat tots els mecanismes de participació social”

“Què és la divisió de l’esquerra? Que Rosa Aguilar vol ser ministra?”

JULIÀ ÁLVARO. Quina explicació trobes a que, malgrat totes les crítiques, tots els escàndols i tot el temps transcorregut des que va arribar al govern, el PP no pareix que veja en perill la seua hegemonia electoral al País Valencià.

GLÒRIA MARCOS. A veure… Em sembla que hi ha diferents factors. Diferents factors que arranquen des de la transició, de la traïció a determinades qüestions que havien sigut elements i referències bàsiques de l’esquerra. El “tot val”, de la qual cosa jo responsablitze molt els primers governs del PSOE, va portar a posar en qüestió elements fonamentals per a l’esquerra: la responsabilitat, l’honradesa, la defensa de la cosa pública, l’ètica… Tot això és posa en qüestió des del primer govern socialista i això va calant. Insolidaritat, privatització, no cal pagar impostos… estos són els valors que s’han reforçat. En això han fet un paper bàsic els mitjans de comunicació, també els públics, que han afavorit la trivialització i l’absència de veus discrepants. Com pot ser que no s’escolten les veus que defensen que hi ha altres eixides a la crisi diferents a les que s’estan imposant des del govern? S’estén un pensament únic i això ha anat avançant a poquet a poquet… Afegim que la corrupció s’ha estès i que la gent ha arribat a pensar que tots ens podíem beneficiar d’ella, que pareix que a la dreta tot això no li passa factura… i tindràs resposta al que em preguntaves… Són molts factors…

JA. Tots a favor de la dreta?

GM. Si… Jo estos dies mirant enquestes he vist que sí, que pot ser que el PP perda uns pocs milers de vots de gent que està cansada de la corrupció però es que els socialistes en perdran molts més, molts més… i aniran a l’abstenció. Home, igual algun pot anar a altres formacions d’esquerres però la majoria, a l’abstenció. La gent acaba en “tots són iguals”…

JA. Els partits d’esquerres quina culpa tenen en això que apuntes?

GM. També, també, també tenen culpa, una part important de la culpa. En primer lloc, els partits d’esquerres no han sabut buscar les escletxes necessàries per resituar un discurs alternatiu. La por impedeix a l’esquerra presentar un discurs alternatiu de veritat.

Hi ha molta por de situar-se en posicions diferents, per por que et diguen “troglodita” o coses paregudes, i no anar a posicions valentes i diferents fa que no es puga trencar eixa percepció de tots són iguals. Hi ha por a anar a la contra… El cas del Consell d’Administració de RTVV. Tots en som còmplices...

JA. Es podria no estar al Consell de RTVV.

GM. Si... Penses que si alguns no anàrem farien el mateix però també penses que com a mínim saps què passa i pots denunciar-ho... Clar que, després, no tens espai per a fer sentir la teua denúncia.

JA. Bé, el Consell d’Administració de RTVV, Esquerra Unida reclama que no siga un organisme partidista però proposa com a membre el seu coordinador local de València i candidat a l’alcaldia, Amadeu Sanchis. Una ració més de “tots són igual”?

GM. Si no estiguérem allí seria pitjor. Si tot el món estiguera d’acord perquè aquell Consell d’Administració funcionara d’una manera professional o tècnica… però com que funciona políticament, cal que hi haja una persona que conega el cas i que sàpiga que està passant… En política, forat que no ocupes algú te’l ocupa… Si no estàs no se’t veu i tu no pots fer denúncies… Mai no saps com trencar el mur de silenci i si no estàs encara és més complicat.

JA. De quins errors responsabilitzes en concret al PSPV?

GM. Han desmuntat tots els mecanismes de participació social. El Partit Socialista s’ha conformat amb una maquinària electoral i ha abandonat tot el que s’havia construït de societat civil organitzada. No es poden mantindre associacions ciutadanes si després de molts anys de lluita no en traus res perquè no et permeten participar en la presa de decisions. Això d’una banda i, segona, han assumit els valors de la dreta: la defensa del privat enfront del públic, la defensa d’un sistema d’impostos que beneficia a qui més té, la insolidaritat, el tot val, la falta d’exemplaritat ètica… Mira Benidorm, tu quin missatge dones? El de sempre segons convinga? Doncs per a això ja està la dreta.

JA. I la imatge de divisió que es veu a l’esquerra del PSPV, quines conseqüències té?

GM. Si… En moltes ocasions és una imatge de divisió provocada per persones que es volen buscar un lloc al sol… El que són les propostes de l’esquerra tenen una continuïtat en l’Estat espanyol i al País Valencià. Què es la divisió? Que Rosa Aguilar vol ser ministra? Parlem d’això? Divisió ideològica jo no la veig. Són coses de grups que en un moment determinat pensen que no poden continuar reivindicant un romanticisme… i volen buscar-se un lloc al sol. Nova Esquerra, on estan? Ricardo Peralta? Portant la policia a matxacar els piquets i la gent del Cabanyal? Era això? Si em dius que hi ha un projecte alternatiu, d’acord, podríem parlar d’això però no és el cas…

JA. Últimes eleccions, últim capítol. L’acord entre Esquerra Unida i el Bloc no va durar, es va trencar als quatre dies…

GM. No, es trenca, no. Alguns el trenquen, no Esquerra Unida. El trenquen alguns que es pensen que heretaran l’espai electoral d’Esquerra Unida… És així de senzill. Es pura deshonestedat.

JA. Però tindre la raó justifica el sacrifici electoral de no avançar, perquè és evident que tot això no ajuda avançar.

GM. No, però què vols fer…

JA. Política, no? Buscar solucions que ajuden a avançar. En els últims 15 anys el PSPV està estancat però Esquerra Unida, també; entre 150 i 200.000 vots, sense menejar-se.

GM. Sí, el treball d’Esquerra Unida és intentar demostrar a la gent que l’abstenció sempre va a favor de la dreta i que és un error abstenir-se… Però en l’esquerra hi ha coses que no es perdonen, mentre que al PP se li perdona tot. Al PP fins i tot la crispació li aprofita, per això la conrea.

JA. Però en aquest cas, les crisis i les divisions en l’esquerra no pareix que tinguen fi i això, òbviament, no és un valor electoral.

GM. Hi ha gent que no mesura l’impacte dels seus actes, de la decepció que poden generar les seues actuacions. Jo no em penedisc d’haver lluitat a favor del Compromís perquè tenia clar que calia buscar una eixida de suma enfront del que teníem per davant, però sí que em penedisc d’haver enganyat l’electorat dient que era fiable gent que no ho és.

JA. De cara a les pròximes autonòmiques, està clar que no hi ha, ni hi pot haver, una reedició d’aquell pacte, però si fa quatre anys era convenient, ara ho hauria de tornar a ser, no?

GM. Sí, però jo he après que l’important no és el que diuen els papers sinó les persones que ho han de fer realitat. Seria possible amb una altra gent. El que no és possible que les persones que traeixen un acord, després es presenten d’avalador per a un nou acord…

JA. Però l’acord ara no el vol ningú.

GM. No, no, en absolut, però, fins i tot, en el futur… Mira si van haver de passar anys, desafortunadament, perquè es tornara a fer un pacte Esquerra Unida-Bloc, doncs ara n’hauran de passar molts més… Hauran de passar molts anys perquè hi torne a haver un pacte.

JA. Un pacte que, a banda de tot, va tindre llacunes tant importants com la ciutat d’Alacant on si Esquerra Unida haguera volgut fer el pacte ara no estaria governant el PP. Un error evident, no?

GM. El que va ser un error va ser que el PSOE demanara el vot útil. Nosaltres teníem un estudi de la Universitat d’Alacant que aconsellava que els socialistes no demanaren el vot útil ja que eixos vots que anaven a Esquerra Unida eren la clau de la ciutat… però el PSOE no hi va fer cas.

JA. Però el pacte o no pacte havia de ser anterior a la demanda o no del vot útil.

GM. És que és molt complicat… Des de fora, tu dius podíeu haver fet un pacte però el problema és quan estàs treballant en els mateixos espais amb determinada gent i t’adones que amb eixa gent no pots anar ni d’ací a la cantonada…

JA. El pactes necessiten generositat.

GM. No, no, credibilitat. A vegades tu dius, sí, sí ja em pots contar “milongues” que de tu jo no me’n refie… I això passava entre la gent d’Esquerra Unida i el Bloc d’Alacant, que portaven sendes divergents…

JA. El PSPV, sol, creus que pot guanyar les eleccions i tornar a governar?

GM. En les circumstàncies actual i amb l’equip actual, no… No. Han de fer un gir de 180 graus organitzativament i també des del punt de vista de la proposta. On van amb això de cessar fulminantment gent que no firmava els avals que tocava? Això és stalinisme, això no es pot presentar a la gent, a mi em faria vergonya…

JA. I sense el PSPV és possible el canvi?

GM. No, jo crec que no.

JA. El PSPV, com tracta els grups a la seua esquerra?

GM. Malament. Per una banda, quan s’acosten les eleccions intenten fagocitar tot el que tenen a la seua esquerra i, després, intenten descapitalitzar-te, llevar-te la gent que tinga més imatge, més força mediàtica.

JA. I a l’inrevés, des de l’esquerra del PSPV, continua el discurs que PP i PSOE són el mateix? Quina actitud es manté?

GM. No, el PP i el PSOE no són la mateixa cosa. Hi ha una diferència fonamentals des del punt de vista de les llibertats públiques i una concepció més democràtica de la societat, perquè el PP està instal·lat en l’ultraconsevadurisme. Dit això, que el PSOE no qüestione el Concordat o que continue donant 6.000 milions cada any a l’església no els para bé… però no diré jo que el PP i el PSOE siguen el mateix, no. Ara bé, des del punt de vista de les polítiques socials i econòmiques estan fent les mateixes coses. No es pot dir que estàs en l’esquerra si fas polítiques econòmiques de dretes. En això diferències… Manen els mercats. I no poden dir que no hi ha polítiques alternatives perquè fins i tot Obama està fent altres coses.

JA. L’esquerra sap aprofitar el capital humà que té a la seua disposició?

GM. Jo crec que molt del debat que es fa en àmbits d’esquerra es queda entre la pròpia gent que fa el debat però no va més enllà… i no sé com es pot trencar este cercle tancat, no ho sé… Estic convençuda que el debat existeix però no transcendeix. Mira les lluites de resistència, gent com els de Salvem el Cabanyal han aconseguit molt, han aconseguit que el barri no es destruïsca però, al mateix temps, han aconseguit poc perquè els poders econòmics no els permeten tindre el barri que desitgen… Les alternatives que es plantegen no es poden visualitzar perquè no accedeixen al poder. Falta una mobilització social sostinguda entorn a uns valors importants… no hi ha res a fer.

JA. Qui ha de ser el promotor d’eixa mobilització?

GM. No tinc la recepta, que més voldria!…

JA. Hi haurà d’haver algun focus d’organització, alguna via de suma…

GM. Això és complicat perquè som tots molt curosos per tal que ningú no es senta utilitzat. Som absolutament respectuosos amb els moviments socials que funcionen i si treballes en un moviment social està quasi lleig que estigues també en una estructura política organitzada… i això s’hauria de trencar d’alguna forma però no sé com…

JA. Tants anys en l’oposició, tants moviments socials reivindicatius, com es possible que no hagen donat vies de col·laboració efectiva entre les forces polítiques d’esquerra i la societat? És falta de capacitat? És mala fe?

GM. És desconfiança. Tot el món està molt acostumat a pensar: “este què deu voler”. Quan algú planteja fer alguna cosa diferent es pensa que quina pretensió oculta porta. Hi ha una desconfiança de la gent cap als partits i dels partits cap a la gent que se’ls puga acostar…”este què deu voler”. De tota manera això no ho explica tot pel que fa a la dissolució del ferment que unia els col·lectius socials. Jo l’última vegada que he tingut la sensació que tots eixíem al carrer en lluita per la mateixa cosa va ser en les manifestacions per la Guerra d’Iraq, i prou, des de llavors res…

JA. Al remat, creus que pot arribar el dia que l’esquerra, ella sola, perda les eleccions al marge del que facen o deixen de fer els partits d’esquerres?

GM. Jo sóc una optimista històrica, no hi ha mal que cent anys dure… però tinc la sensació que el País Valencià pot ser la Baviera de l’Estat espanyol i em fa un fàstic… A mi m’agradaria, perquè en estos moments el perfil democràtic de la societat valenciana està sota mínims i s’està estenent la sensació que faces el que faces tant se val, és allò del reforç negatiu que diem els mestres i això és terrible.

Fotos: Robert Ortín.