ANDRÉS GARCÍA RECHE:"El socialisme valencià no sap per on va"

Si haguera viscut en l’Oest americà de les pel·lícules, Andrés García Reche (Cúllar, Granada, 1950) seria un d’aquells pistolers que, vestits de negre, amb una cigarreta a la boca i barba de tres dies, camina desafiant pel mig del carrer i, quan no hi ha més remei,  desenfunda i dispara abans que ningú. García Reche, professor d’Economia en la Universitat de València,  contesta ràpid qualsevol pregunta. No dubta. Ell té la solució i no entén que a l’altra gent li siga tant difícil d’entendre. Agradarà o no el que faça però farà, no deixarà la feina a mitges perquè García Reche és un home resolutiu. “Que què ha de fer l’esquerra? Jo ho tinc tot escrit, ací”, i assenyala l’ordinador. Manté la cigarreta i la barba de tres dies, com els pistolers, però diu que ell ja no està per anar pegant tirs.

“Al discurs d’esquerres li falta credibilitat”

“La democràcia que hem construït no val res”

“Sociològicament, ací, el Partit Socialista té encefalograma pla”

“Ací el perfil sempre ha sigut més baix que la mitjana, en política i en més coses”

“El discurs de la socialdemocràcia ha de ser de regeneració, això és d’esquerres”

JULIÀ ÁLVARO: Per què no avança l’esquerra al País Valencià tot i els problemes que té la dreta.

ANDRÉS GARCÍA RECHE: En termes generals perquè no han entès la globalització; a la socialdemocràcia, la globalització l’ha agafada per sorpresa i no sap què fer. És un problema d’incapacitat per explicar les repercussions de la globalització en la vida quotidiana i reflexionar sobre les propostes que cal fer. El problema particular a Espanya és més obvi, hi ha un problema de percepció ciutadana que respon prou a la realitat, hi ha la sensació que aquesta democràcia de la Transició ha esdevingut un desastre. Tots els principis genèrics que sorgien després del fraquisme, ja siga la independència de la justícia, la preocupació dels polítics per l’interès general, la no corrupció… tot això ha desaparegut. Hi ha moltes coses que els polítics podrien resoldre però ningú, ni de dretes, ni d’esquerres, no vol resoldre-les.

JA. Però la dreta continua guanyant les eleccions…

AGR. Hi ha un desencant amb la democràcia, un procés de desideologització. Es percep incompetència en l’administració, corrupció, i negar això és una estupidesa. Hi ha desafecció per la política i això afecta l’esquerra.

JA. I el socialisme valencià…

AGR. El socialisme valencià no sap per on va, no ho sap. Bé, tampoc no ho sap l‘espanyol, ni més enllà. Ningú no sap per on va.  A més ací no hi ha un discurs valencià elaborat pel Partit Socialista. Hi ha absència de propostes. Total. Però no parle de propostes d’esquerres enfront de les propostes de dretes. Ara la cosa no va per ahí. El que vulga guanyar les eleccions ací ha de parlar de democràcia, no de que jo sóc socialista i tu del PP. Al discurs d’esquerres li falta credibilitat. L’auditori no escolta. Tot el que vinga de la política no interessa.

JA. Sí, però…

AGR. El primer que toca és dir que la democràcia que hem construït no val res. No val res, hem arribat a un nivell patètic. No garanteix el dret a la justícia, ni l’honradesa dels polítics ni que siguen crítics, ni que els partits siguen democràtics. No hi ha llistes obertes, o mixtes, no es parla dels drets dels militants, no es parla de finançament… Seriosament, vull dir. No es parla. Per exemple, els polítics no poden decidir a qui s’adjudica una carretera, ho lamente però no poden, perquè han demostrat que no saben. Igual que cap municipi de costa de cinc mil habitants pot decidir sobre un pla d’urbanisme, sobre el paisatge de tot un territori perquè això és patrimoni de tots.

JA. Serà tot general, però l’esquerra en altres punts d’Espanya té millors resultats que al País Valencià…

AGR. És que cal un discurs diferent…

JA. Ací el veus per algun lloc?

AGR. No.

JA. Tampoc en el PSPV?

AGR. No veus que no.

JA. I això per què?

AGR. Jo què se. Sociològicament, ací, el Partit Socialista té encefalograma pla. Per què? No ho sé. En part, també passa en la resta de l’Estat. Aquesta nova generació no ha tingut idees innovadores. Resulta que les idees innovadores estan en els antics. Per què? Potser perquè els joves no tenen memòria de la Transició. Falta una visió més lligada a la història, al que va representar la democràcia en el seu moment i recuperar-ne els valors. Fa la sensació que la democràcia està consolidada i que el que preocupa és saber qui és més d’esquerres o més de dretes, però resulta que la gent no va per ahí.

JA. I qui avança és la dreta…

AGR. Clar, a la dreta tant li val. Si la política és una merda, si no sé què, a mi m’es igual, jo vote la dreta. En canvi, l’esquerra, si la democràcia és un fàstic, deixa de votar els seus. I ací es nota més? Sí, no sé perquè. Si hi haguera un lideratge d’idees es podria aguantar...

JA. Aguantar vols dir guanyar les eleccions? Quan?

AGR. Les pròximes. Ho tinc claríssim. Jo crec que hi ha un discurs que guanya unes eleccions perquè reconeix la veritat i connecta directament amb el ciutadà. Sense ideologia. Parlen del que hem fet entre tots, de què és i per a què serveix la democràcia.

JA. Però això és una forma d’ideologia, no?

AGR. Sí, la d’ara. La proposta de l’esquerra ha de ser de regeneració democràtica. Des del Senat a la desaparició de les diputacions, passant per com es contracten les obres públiques o com es manipulen les televisions públiques. Per exemple, la manera com Zapatero dóna llibertat a TVE és el nou model, pareixia que no es podia fer però es pot, si es vol, es pot, clar que es pot. Es tracta de guanyar credibilitat en l’àmbit d’allò públic. D’això es tracta.

JA. Tot el que dius  passa pel funcionament dels partits, en el cas de l’esquerra valenciana, com afecten els processos de selecció dins dels partits per explicar aquest dèficit d’idees?

AGR. Pensem com es recluta la gent, prima el tripijoc, la corruptela. No hi ha sistema per a impedir que els polítics estiguen ahí pels seus propis interessos, no hi ha sistemes que impedisquen això. Si ets fidel estaràs en llista, i si no és en aquesta estaràs en una altra, i si no, estan les dipuatacions per si de cas. Les dipuacions existeixen per a tindre un lloc on col·locar els que queden exclosos. Això ho veu tot el món. Si els partits no ho veuen, ni el PSOE, ni el PP, és perquè no volen veure-ho.

JA. Però al PP això li va bé electoralment...

AGR. Clar.

JA. Per tant qui equivoca l’estratègia és l’esquerra.

AGR. Naturalment. És que no tenen estratègia, l’esquerra no té estratègia, segueix pegant-li voltes.

JA.  Ací al País Valencià tampoc hi ha estratègia de l’esquerra?

AGR. Tampoc. Menys.

JA. Després de 20 anys de derrotes electorals?

AGR. A veure… és que ací la mitjana… Anem a veure… Hi ha moltes variables però és que ací la mitjana de matèria gris del Partit Socialista per fer propostes creïbles, sòlides és fluixeta. 

JA. I això a què es deu?

AGR. Són cicles, com en tot. Hi va haver un cicle de lideratges importants: Kohl, González, Mitterrand… Hi ha períodes amb lideratges que tenen un discurs sòlid i que transformen les coses. I aquest lideratge va existir amb Felipe González i , fins i tot, amb Zapatero al principi. Ara no hi ha ni líders, ni discurs.

JA. I qui són els Kohls del País Valencià?

AGR. No, ací no n’hi ha hagut. Ací el perfil sempre ha sigut més baix que la mitjana, en política i en més coses, és clar.

JA. Però ací es donen coses que no es donen en altres llocs d’Espanya. La divisió zaplanistes-campistes ha sigut evident, però no ha tingut cost. La corrupció, tampoc. Hi ha d’haver algun fet diferencial que explique la falta d’alternativa electoral.

AGR. És que l'alternativa és una alternativa que està per davall de la mitjana. Hi ha una falta total de solidesa en l’alternativa, una debilitat molt acusada. Falta estratègia, anàlisi, diagnòstic i propostes. Falta lideratge.

JA. Quan governaven els socialistes, hi havia estratègia i lideratge?

AGR. Sí, perquè era més senzill. En l’època de Felipe i de Lerma era més fàcil perquè tot estava per fer. La sanitat pública, l’ensenyament, era passar del no al sí. Això va permetre visualitzar que hi havia un projecte enfront de la dreta, un projecte diferent: crear i consolidar l’estat del benestar. Això ho va vuere tot el món. En la Comunitat eren els dies de les transferències i es veia que els socialistes ho feien i els altres, no. Si a això li poses uns ulls i una cara, ho lideres.

JA. Ací hi ha hagut algun intent de renovació?

AGR. Home, tu m’estàs parlant de partits polítics i jo ja fa quinze anys que no milite. Mai no militaria ara en un partit polític. No mai.

JA. Entens per renovació el que es va fer en el breu període que Joan Romero va dirigir el PSPV?

AGR. Sí, crec que sí, que en l’època de Romero hi havia un veritable intent de renovació. Però tot va acabar malament, mai no he entès per què. Seria per les pressions de l’aparell, com sempre. Imagine.

JA. Imagines?

AGR. No ho sé. Bé, jo vaig estar prou amb ell... però no ho sé. No m’interessa, no m’ha interessat mai la vida interna dels partits polítics. En tot cas, em va interessar en una primera fase però després... és que no veig que el partit siga un element dinamitzador de la societat.

JA. Creus que podria aparèixer una nova força d’esquerres al País Valencià?

AGR. Sí, però si no porta el discurs que estic dient, no.

JA. I des d’algun altre partit de l’esquerra; Esquerra Unida per exemple.

AGR. No, Esquerra Unida té total incapacitat de fer aquest discurs. No l’entén. Estan més ideologitzats que el Partit Socialista i la qüestió no és eixa. Almenys ara. Hi ha problemes majors que fer una política més de dretes o més d’esquerres. Hi ha en joc coses més importants. El que dic és que en les circumstàncies actuals, que un partit socialdemòcrata recupere el lideratge social no passa necessàriament per un discurs ideològic sinó per un discurs de regeneració democràtica. Me la jugue amb qui siga.

JA. L’esquerra està, doncs, massa ideologitzada?

AGR. El discurs per inèrcia és el de l’esquerra convencional però n hi ha res de nou que responga al diagnòstic certer de la situació actual, res que explique per què molta gent d’aquest país deixarà de  votar a l’esquerra mentre la dreta votarà sense cap problema el mateix de sempre. Aleshores es contesta que el problema és que l’esquerra ha perdut el seu discurs d’esquerres. Error. El problema és que no hi ha un discurs clar de regeneració democràtica. La base del discurs de la socialdemocràcia ha de ser la regeneració democràtica, això és d’esquerres. Pe exemple, per què està mal vist pagar impostos? Per què a la gent li pareix bé que s’abaixen els impostos encara que saben que d’ells depenen els serveis? Doncs perquè no se’n fien, per què no creuen en els polítics i això és el que s’ha de recuperar. Es pot guanyar demà però cal tenir discurs... I i no n’hi ha.

Fotos: Robert Ortín.